El tifus, nom donat a diverses malalties causades per rickèttsies, caracteritzades per febre alta i prostració, especialment la produïda per la Rickettsia prowazekii, trasmesa pels polls i per la puça de la rata, que provoca una febre molt alta i contínua, un exantema generalitzat i trastorns nerviosos i mentals, abundava en temps d'estiu durant tot el segle XIX i primer terç del XX, sobretot en aquelles zones on, per mala situació higiènica, les aigües es descomponien més fàcilment i enmig de la calorassa deixaven d'esser potables. El gran escriptor, poeta, dibuixant i polític Alfonso R. Castelao, que professionalment era metge, democràtic i nacionalista gallec, discutia amb un altre doctor, Pepito Varela, cacic de la zona de Rianxo, sobre l'heterodòxia d'aquest en el tractament del tifus estiuenc: «Cal aprendre Roux, Nocard, Arnold, Siedamgrozky, Chaveau, Perroncito i Mechnikof. Ja els treballs del primer sobre la diftèria, el de Nocard sobre la tuberculosi bovina, els d'Arnold sobre anatomia i fisiologia cerebral, el de Chaveau sobre la virulència en general, els de Perroncito sobre la malària i els de Mechnikof sobre l'esclerèmia orgànica són febles reflexos dels treballs que sobre terapèutica del tifus abdominal o no sabem si fins i tot, exantemàtic, ha realitzat un metge d'aquesta vila. Totes les vostres regles dietètiques, aquests banys de Turc, aquests rentats intestinals, aquests antitèrmics més o menys energètics que heu administrat són un crim contra la humanitat que la vostra ignorància ha estat fent executar en els malalts. Qui us diria que totes les teories que heu estudiat i que els vostres professors amb enganys us han fet assimilar, caurien com un feble castell de cartes quan seria descrit el nou tractament de la tifoide que d'aquí a uns dies i segons remors, per a honra i prestigi d'aquesta localitat, vendran a estudiar dos acadèmics de la medicina. Però, amb tot això, em direu vosaltres... Fotre!, véngui ja aquest tractament que tenim impaciència per conèixer. No heu de creure poder observar com van a l'apotecaria els parents dels atacats amb petits flascons a cercar tal alcaloide o tal altre, sinó que proveïts amb sengles i grossers poals, o si voleu galledes, els veureu anar a la recerca de dosis proboscídies, selàcies o catxalotals de xarop encara que no sapiguem exactament si serveix per a finalitats hidroteràpiques o irrigaforials que puguin combatre la malaltia. Aquesta teoria que ha d'introduir una mena de revolució en la medicina no deixarà d'esser recompensada pels veïns d'aquesta vila, tractant-se ja entre els entusiastes i admiradors del nou Hipòcrates d'aixecar-li una estàtua que llegui a la posteritat el record d'aquest gran geni que en aquesta època podrem gaudir. Ànim i a viure toca, malalts de tifus!».
Queda clar que Castelao criticava durament els mètodes d'aquell famós Varela, mètodes basats en receptes casolanes i creences populars, que en certa manera giraven l'esquena als avanços de la ciència.
A més del casos de tifus que es presentaven cada estiu, Mallorca patí en aquells anys el «dengue» (1905) i el «grip» (1918-1919) que afectà tota l'illa, amb molts morts en ambdues epidèmies, escassejant els aliments i les medicines.
