Potser tajin amb coriandre fresc, pastís de verdures, pollastre rostit amb herbes orientals, cuscús de vegetals, colomins farcits, salsa babaghanou... I, per postres, mehalabeya, crep de dàtils, púding d'albercoc o plat dolç Om Alí. Són alguns dels saborosos menjars que poden aparèixer sobre les taules del restaurant Kenooz. La llista és llarga, ben llarga. I, si es vol, cada dia de la setmana hi ha un menú diferent que, per un import d'uns 10 euros, ens durà el plaer d'una cuina que, ben feta i ben presentada, esdevindrà la celebració d'haver topat amb un lloc i una gent que es voldria haver descobert abans. El local està enmig de les palmeres. N'hi ha que travessen el sòtil de l'edificació, llavors ombregen i fan remor de palmes a les taules del restaurant. Arreu, com una gran mar verda, el gran palmerar. Tant si es tria menjar a una taula convencional, com si es prefereix fer"ho assegut sobre coixins de teixit blanc i amb taules baixes a mida perquè hi hagi una bona comunicació entre client i plat. Si es just l'hora en què el sol va a pondre's mes enllà de la massa gastada arquitectura de fang de la fortalesa de Shali, llavors el cel envermelleix i, amb el cant del muetzí que convoca a l'oració, els ocells surten d'entre les palmeres i s'envolen. Fan vols curts fins. Uns segons després comença el càntic des d'un nou minaret, i més endavant s'hi afegeixen els altres. Ho saben de cada dia, però sembla que tots els ocells de l'oasi egipci, prop de la frontera amb Líbia, s'han sorprès amb la quotidianitat dels fidels seguidors de l'Alcorà. L'aire que cobreix el menjador del restaurant Kenooz és d'una vermellor intensa. Quan els ocells esporuguits es van encalmant lentament, ja deixen posat un cel blavós tot foradat d'estels. No s'hi envelleix malament, aquí. I encara millor si es té la clau d'una de les vuit habitacions del Shali Lodge.