Aquell estiu, «quan la calor era més xafogosa», naixia a Anzio el que seria dels anys 37 a 41 emperador de Roma, Calígula, fill de Germànic i Agripina. La seva crueltat el féu odiós als ulls del poble i també per part de les persones de confiança que l'envoltaven. La seva crueltat arribà al punt de desitjar que el poble romà només tingués un cap, per tal de poder"lo tallar d'un sol tall, i la bogeria el conduí a molts desbarats, com el de conferir dignitat de cònsol al seu cavall Incitato. Solia dir que li era ben igual esser odiat pels seus súbdits i que tot el que volia era inspirar"los por (Oderint dum metuant). Curiosament, sa mare, néta d'August, era una bona dona i fou desterrada a l'illa Pandetaria per Tiberi, que s'enfadava molt veient les seves virtuts. Aquesta dama de la «gens Claudia» s'havia distingit també com a defensora dels drets dels seus fills al mandat imperial romà. Trobant"se en el seu lloc de desterrament des del 29, es deixà morir de fam l'any 33. Filla d'aquesta Agripina La Major, fou la germana de Calígula, anomenada Agripina la Menor, de la qual existeix un retrat escultòric del criptopòrtic d'Aeminium, actual Coimbra, on es poden esbrinar els detalls d'un rostre dur, autoritari i orgullós. Aquesta germana de Calígula, quan enviudà per segona vegada, es casà amb l'emperador Claudi, el seu oncle, i aconseguí que aquest adoptàs Neró i el casàs amb la seva filla Octàvia, de manera que tot restava en família, encara que deixava Britànic, fill de Claudi i Messalina, fora de l'opció a l'imperi. Temps després enverinà Claudi i facilità al seu fill l'accés al tron. El començament del regnat de Neró va estar dominat pel bon quefer polític de sa mare, al costat de Burro i Sèneca. Tanmateix Neró els féu assassinar tots tres. Per una banda, Burro, que era general i preceptor, reprimí, durant algun temps, la natura perversa de Neró, però la rigidesa dels seus principis fou eclipsada sobtadament. El tirà, cansat dels seus consells, el féu enverinar l'any 62.
No tingué més sort Sèneca, que seria obligat a obrir"se les venes. (No cal confondre aquest Sèneca, nascut a Còrdova, de sobrenom el Filòsof, amb son pare, Sèneca el Retòric, també nascut a Còrdova, i encara un tercer, Sèneca el Tràgic, del qual sabem molt poqueta cosa.) Però tornem a Calígula, que havent"se proclamat déu, féu executar nombrosos i innocents ciutadans i s'atribuí imaginàries victòries. Havent succeït a Tiberi, es donava el poder a un sàdic desequilibrat. No és estrany que fos, finalment, assassinat, per un oficial de la seva pròpia guàrdia pretoriana, Cassio Quereas.
En resum, podríem dir que aquella Roma era un vesper de corrupcions, intrigues, injustícies, assassinats on totes les ambicions tenien cabuda.
