nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Neix Salvador Estrem (1893)

Tal dia com avui, neix a la vila de Falset, en el Priorat, fill d'una família de petits propietaris del camp, Salvador Estrem i Fa. Amb el temps, aquell nin seria un gran poeta i escriptor en llengua catalana i aquest temps no trigava molt, puix que a l'edat de nou anys va fer uns versos que foren publicats a la revista En Patufet...

Explica Anton Vidal que era «tímid i vergonyós, de petit passà la seva infantesa jugant pel carrer sense sortida dels Corredors, per l'horta i s'endinsava en un món casolà alternat amb l'educació institucional obligatòria». Però és evident que fou bon estudiant, que tingué un bon mestre i que li agradava aprendre i encara més, llegir. «Aquesta dèria per la lectura li aportà grans coneixements sobre literatura, art, ciència, història... Va llegir els clàssics grecollatins, els literats catalans i castellans i fins i tot s'aventurà a llegir i escriure les llengües francesa i anglesa...».

Bon dibuixant alhora que poeta, són nombrosos els seus dibuixos dels llocs que visitava i les caricatures de la gent i dels amics. Va fer el servei militar a Tarragona el 1915 i el 1920 es casava amb Carme Muntané, la qual li donà cinc fills. Excursionista incansable, recollint i replegant materials geològics i arqueològics que estudiava profundament, va fer també de mestre de català. Impartia classes de llengua i literatura catalana a Falset i pels pobles de la seva contrada: Capçanes, Tivissa, Gandesa...

Conegut per tothom com el «poeta del Priorat», publicà llibres de versos com Les hores dolces, Elegia del Priorat, La mala collita, Terra castellana, El Crist de la Solitut... i també, el llibre en prosa La gent d'El Llamp. Fou, per altra banda, president de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i creador de l'Ateneu Juvenil i participà en la confecció del Mapa Territorial de Catalunya. També fou el gran propulsor del Museu de Falset amb peces històriques, artístiques, arqueològiques, d'art popular etc. i l'any 1934, quan per ordre municipal foren enderrocades tres creus de terme de pedra, en Salvador les arreplegà per al museu. L'alcalde el va fer arrestar per no voler pagar una multa que li fou imposada per haver fet una cosa sense el seu permís.

Així estaven les coses, quan començà la guerra civil. Diu Anton Vidal: «A les tres de la matinada del dia 14 de setembre de 1936, unes hores després d'haver estat detingut, en Salvador Estrem i Fa fou miserablement assassinat a punta de pistola en el fossar de Falset, a l'edat de quaranta-tres anys...». Pagava així amb la vida, sense judici ni defensor, en mans de la brutalitat i la incultura, les seves arrelades creences religioses. O en altres mots: el mataren per esser massa bon al·lot.

«Estic content de moltes coses a la vida. Estic content perquè de petit mai no vaig esdevenir una criatura precoç que servís per fer riure i divertir la gent del veïnat d'un carrer sense sortida de Falset, ni la de la família, ni la de fora vila. Mai no vaig saber cantar una cançó a la falda de ningú, ni vaig recitar versos amb aquella cantarella de col·legial tan característica, ni sabia fer el gall, el conillet, ni la gata. D'infant, era un ésser tímid, esmunyedís i vergonyós; tenia una dolça serietat pueril i plorava fent un grunyipol per qualsevol cosa. Era un pobre caga calces. Per bé que fes amb els companyons d'escola aquells jocs que avui no fan els nostres nois, amava extraordinàriament la solitud i la lectura de contes i rondalles que em feien somiar...».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.