algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

La Comuna de París (1871)

La tardor del 1870 els prussians havien obtingut, contra els francesos, la victòria de Sedan, on l'emperador, Napoleon III, fou capturat. En conèixer-se a París la capitulació fou proclamada la República, la III, i la consigna d'oposar resistència a l'invasor. El president Adolf Thiers va voler demanar aleshores un armistici però Busmark decidí de seguir amb la guerra. Les milícies del poble foren armades i el general D'Aurelle es va fer càrrec de les operacions.

Tanmateix, aquest general, que era monàrquic, troba el rebuig de les classes treballadores que crearen els seus propis comitès de guerra. Mentrestant, a Bordeus, l'advocat i polític Leon Gambetta (1838-1882) organitzava la resistència dels monàrquics, propietaris rurals i aristòcrates i això va caure molt malament a París. Pensaren que allò eren maniobres per restaurar la corona i acabar amb el moviment republicà. Això s'esdevenia quan Thiers ja estava negociant la pau a Versalles i desarmava el poble. I succeí que el poble tenia uns canons a Montmartre que foren reclamats per les autoritats militars. El comitè no hi va estar d'acord i proclamà la Comuna que havia d'actuar contra l'Assemblea de Versalles, a la qual acusaven de trair els interessos del poble.

Així, aquell 17 de març començava la lluita d'aquella organització revolucionària, instal·lada a la capital, sense haver aixecat el setge dels prussians. Thiers envià tropes des de Versalles i la ciutat va haver de ser conquerida carrer per carrer. Va córrer molta sang. I els alemanys, des de fora, com espectadors, veien com els francesos es mataven entre ells. Entre els obrers detinguts es pronunciaren dues-centes setanta penes de mort i molts altres republicans haurien de patir la condemna de presó, treballs forçats i altres càstigs. La Comuna lluità fins al final del maig i Thiers fou considerat un assassí del poble i circularen contra ell tota mena de propagandes que li deien «nan miop», «panxota amb cames curtes», «gripau verinós», etc. La pau seria signada, finalment, a Frankfurt i les condicions d'aquesta no podien ser més negatives per a França, que perdia Alsàcia i Lorena i hauria de suportar un exèrcit d'ocupació mentre no pagàs les indemnitzacions de guerra, cinc mil milions de francs. Adolf Thiers (Marsella, 1797-París, 1877) era un intel·lectual, historiador a més de polític, autor de la Història de la Revolució francesa (1824-1827), de la Història del Consulat i l'Imperi (1845-1862), el qual no va saber treure un profit pràctic, com ja hem vist, de les seves investigacions sobre la història. La vida és així. Diuen que ben sovint, per exemple, un psicòleg sap esvair els traumes i complexos d'altri i ben poques vegades és capaç de guarir-se de les seves pròpies manies.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.