cielo claro
  • Màx: 17.04°
  • Mín: 11.13°
11°

Automòbils contra cavalleries (1913)

La premsa dóna compte de les reformes urbanístiques que amb motiu de l'esbucament de les darreres muralles s'han de dur a terme. Són, principalment, la canalització de les aigües i clavegueram, i les reformes de la Riera i del Born. Mentrestant, la ciutat semblava voler modernitzar-se en altres molts aspectes, malgrat les vagues de manobres i picapedrers, tan actives en aquelles dates. I era també notícia que la societat «Automóvil Club de Mallorca» organitzava una excursió a Valldemossa, Deià i Sóller, en la qual participaven vint-i-dos automòbils de totes les marques. De fet, l'automòbil anava guanyant molts partidaris però encara era massa sorollós, feia massa fum i no sempre arribava allà on havia d'anar. Don Joan Gomila, en el carrer Marina, número 5, de Palma, anunciava els seus «automóviles Humber de alto grado», que qualificava com la marca més apreciada d'Anglaterra i així, el tipus de cotxe «Humberette», de vuit HP, tenia un preu, tot inclòs i posat a la capital balear, de quatre mil dues-centes cinquanta pesetes.

Sembla que, tanmateix, bona part de la noblesa, aquí i fora de Mallorca, especialment a la Vila i Cort, no veia molt clar això de substituir cavalls de veritat amb cavalls mecànics de força i, per això, deia Julia Mélida: «La locomoció automòbil ha envaït ja la calçada del passeig Fernán Núñez, del Retiro, durant aquests primers anys del segle XX. Tenien partidaris entusiastes aquells Laudalets, altíssims, model Ford. Però encara els trens de moltes cases de noblesa s'enganxen a tronc o a llimonera, sota el guiatge d'un cotxer amb patilles solemnials i d'un servent àgil per descendir del vehicle i obrir la portella als seus amos. La marquesa de la Coquilla i la seva germana, la de La Laguna, segueix emprant els seus Landeaux forrats de color beige, i la comtessa de Sierra Bullones el seu Clarence tapissat de blau turquès; la senyora d'Urcula llueix una elegant Berlina enganxada a un sol cavall que braceja superbament. Es distingeixen per la seva originalitat de bon to les llibrees dels seus servents: blau obscur amb cordons de passamaneria negra semblants als que en daurat porten alguns uniformes militars. El duc d'Andria competeix amb el comte de Locatelli en l'ostentació de magnífics troncs de cavalls enganxats als cotxes Milords, estrets, moderns, de forma quadrada, molt diferents als corbats i grossos d'estructura antiga, on encara s'hi exhibeix el senyorívol posat i els blancs botins del duc de Tamames. El comte de la Cimera, propietari dels millors estables d'Espanya, també fa ús dels cotxes de cavalls, que de vegades guia ell mateix. Rere d'ell el marquès de Velada, amb el seu Faetó o en Pep Creus, amb el seu Bogie anglès, donen al passeig del parc madrileny una prestància cosmopolita de rància nissaga que el fum de la gasolina en el tub d'escapament dels nous motors no aconsegueix d'esvair. En la treva de l'assaig o de les funcions del teatre Eslava, el Milord de Julieta Fons, amb un sol cavall, florejat de blavetes les orelles i la llibrea clara del cotxer, posen una nota alegre en aquesta desfilada de carruatges. El que ocupa la bella actriu serveix de blanc a les mirades de molts dels seus admiradors (valgui la redundància)». Però les guerres colonials del moment demostrarien que l'automòbil podia vèncer el cavall.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.