algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.54°
18°

Chapman, descobridor de dinosaures (1884)

Tal dia com avui neix a Beloit, Wisconsin, el que ha d'esser famós zoòleg nord-americà Roy Chapman Andrews. Estudià a la universitat del seu lloc d'origen, Beloit, graduant-s'hi el 1906. Aquell mateix any entrava a formar part del personal del Museu Americà d'Història Natural de Nova York. Una de les seves primeres feines fou reconstruir l'esquelet d'una balena morta trobada a les platges de Long Island. S'interessà al llarg de tota una dècada per aquells cetacis, preocupant-se per la seva conservació i tement-se, com anys després s'ha confirmat, el perill de la seva extinció. També captà el seu interès el món dels fòssils i el 1916 feia viatges pertot arreu a la recerca de tals vestigis. On més aconseguí espectaculars resultats fou a l'Àsia central, en arriscades expedicions. Trobà ous de dinosaure fossilitzat. Aquest descobriment va poder confirmar la realitat de la vida d'aquells grans animals prehistòrics. També trobà ossos fòssils del Diplodocus, que anomenaren la «Bèstia de Beluchistan», lloc on es trobaren els ossos. En cercà altres vestigis en aquell país que és una comarca a l'est de Pèrsia, molt muntanyosa, on viuen tribus errants de pastors que contaven històries de dracs. Pertany a la nació pakistanesa i té per capital Quetta. Allà Andrews investigà exhaustivament les tradicions populars entorn del tema. El Diplodocus era el mamífer terrestre més gran conegut i això causava sensació. La seva espina dorsal arribava a la mateixa altura que el cap d'una gran girafa. Nomenat director del Museu Americà d'Història Natural el 1935, ostentaria aquest càrrec fins a la seva jubilació, el 1942. Moriria divuit anys després, a Carmel, Califòrnia. Sempre atret pel volum dels grans mamífers, que li semblaven com un miraculós esclat de vida, seguí interessant-se per les balenes, a les quals, en els començaments dels seus anys d'investigació, havia dedicat una llarga dècada. Tanta era la seva afecció pel que fa a tal afer, que coneixia quasi de memòria l'obra de Herman Melville Moby Dick, una novel·la apassionant escrita amb fonda mestria i que descriu el món seductor dels pescadors de balenes en el segle XIX, els seus ports, les seves famílies, les seves il·lusions i també els seus fracassos. I immers en aquest ambient, la gegantina figura del capità Acab, que encara que li falti una cama, que ha perdut lluitant contra un dels més singulars exemplars de la fauna oceànica, Moby Dick, no dubta a seguir cercant, amb voluntat de ferro, el seu enemic. «L'aspecte de la balena blanca era tan aterridor i tan ràpides les òrbites circulars que descrivia, que semblava haver de caure horitzontalment sobre ells... Un dels arponers presents s'avançà aleshores amb un instrument llarg i esmolat, que anomenen sabre d'abordatge i obrí un gran forat en aquella mole viva i bellugadissa. En aquest, hi fixaren després el cap de l'altra gran garrutxa per tal de retenir-la mentre es preparava un nou atac. Aquell esgrimidor perfecte, avisant tots els mariners que es decantin, li donà una nova estocada i alguns mandobles laterals furiosos...».

La natura és cruel. L'home és cruel. La fam és cruel.

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.