algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Balzac i el lladre (1841)

La premsa parisenca conta una curiosa anècdota, de la qual és protagonista Honoré de Balzac (1799-1850), escriptor francès, famós i prolífic autor de la «Comèdia Humana», sèrie de novel·les notables, malgrat algunes imperfeccions d'estil que no han passat per alt als especialistes, i que destaquen pel detall pintoresc, l'acurada observació, el gran sentiment de la realitat, la dilatada i fecunda imaginació i la fonda pintura de les passions humanes.

Les principals novel·les Eugènia Grandet, El tio Goriot, Les il·lusions perdudes, L'atzuzena a la vall, Esplendor i misèries de les cortesanes, Grandesa i decadència de César Birotteau, el consagraren com un gran narrador. El més curiós és que Balzac reunís totes les seves obres sota un sol títol o un títol general, La Comèdia Humana, relacionades totes elles amb aquesta soca comuna, com si les hagués compost d'acord amb una planificació sistemàtica. Era, doncs, l'escriptor, un personatge ben excepcional i això ho confirma aquesta anècdota contada pel periodista de les cròniques sobre la delinqüència a la gran urbs francesa: «L'altra nit, un dels nostres més il·lustres novel·listes, Monsieur de Bal..., era a casa seva, però ben despert. Un renou al pany li fa girar el cap, i a la llum de la lampareta de nit pot veure un lladre que força el seu escriptori. La situació és crítica.

Però Monsieur Bal... no ho pot evitar. Es posa a riure sorollosament. El lladre, que es creu descobert, atura la feina. Monsieur de Bal... riu encara més fort. Rialles fresques. El lladre, més emprenyat que sorprès, s'exclama: "I ara de què reis, vós? "De què ric jo? Doncs no me n'he de riure, imbècil, quan et veig venir així, de nit, a les fosques, exposat a caure de nas, amb el risc d'anar a la presó per no-res, amb una clau falsa, a cercar doblers a un escriptori on jo mateix no els puc trobar de dia, obrint-ho amb tota comoditat i amb la seva veritable clau!».

Des d'aquesta perspectiva, la cosa no deixa de ser còmica i dramàtica alhora. Balzac, personalitat curiosa, xocant, agosarada, ens mostra aquí no només el seu coratge sinó la seva profunda psicologia d'alt risc. Això de voler fer raonar el delinqüent en el lloc del crim és un gra massa. Per altra banda, anà sempre curt de cèntims, amb serioses dificultats econòmiques, de manera que els seus deutes superaven en tot moment els seus ingressos. Per això, aquell que volia trobar diners a casa seva anava ben errat de comptes. Diu un historiador de la literatura que la vida de Balzac constitueix «un sorprenent exemple de vocació i incansable capacitat creadora...».

Durant més de vint anys, i sempre enmig de dificultats de tota mena, especialment pecuniàries, treballà un inversemblant nombre d'hores diàries. I encara li restà temps per fer fantàstics i ruïnosos negocis i per sostenir moltes realacions sentimentals, com la que el lligà durant dues dècades a Madame Hanska...».

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.