Fra Juníper Serra i fra Francesc Palou es troben a Cadis enllestint les darreres formalitats per tal d'embarcar-se cap a les Amèriques, destinats al Col·legi de San Ferran, de Mèxic. Esperen les patents de tres frares mallorquins més i, abans d'acabar el mes d'agost d'aquell any de gràcia de 1749, es podran embarcar en el Villasota. Saben que van a terres diferents, totalment desconeguts en la seva fauna i flora del que és Mallorca. Saben que van a fer tasca apostòlica entre els indis però, evidentment, ignoren l'existència de Califòrnia. El pare superior de Cadis els havia dit: Haureu de tenir la mansuetud i vivor del cérvol.
Com hauria pogut sospitar fra Juníper que trobaria «cérvols» en la seva terra de conquesta i cristianització?
Deixau-me agafar un fragment d'un dels meus relats inèdits, en aquest cas una historieta del famosíssim missioner petrer: «Aquell dia, el capvespre, fra Juníper i el seu seguici sortiren de la missió de Sant Borja i així, caminant, arribaren al paratge anomenat Començament, lloc inhòspit on es va fer de nit. Allà arribà, a altes hores de la nit, un correu, que el pare president va llegir en privat i després despatxà el missatger sense resposta. A l'alba es va fer més camí i es trobaren en el paratge de Juvai. Tanmateix, fra Juníper estava molt esgotat i hagueren de fer una aturada més llarga. De bell nou en marxa, eren al punt de migdia a Calamofué, on restaren tota la tarda i el dia següent fra Juníper celebrà la funció religiosa, pròpia de la festa de l'Ascensió i recordant aquells moments, amb una certa resignació, escrivia: 'Vaig celebrar missa en aquella església deserta, barraqueta ruïnosa, i vaig emprar la resta del matí a respondre moltes cartes retardades...' Altre cop en ruta, pel camí molestíssim de Cajón, arribaren sense més entrebancs a Santa Maria dels Àngels, la bella missió on trobaren el governador Portolà i el pare fra Miquel de la Campa, de manera que una comitiva havia topat amb l'altra i això era motiu de gran satisfacció. Observà el pare president que allà tenien aigua i pastura les bèsties i tots plegats, mentre es recobraven, feien els plans per a la nova ruta, com ells deien, per una terra deserta i només poblada d'innombrables gentils.

El dia següent, guiats per un tal Salgado, soldat d'escorta i coneixedor del territori, prengueren nota de les fonts i pous de la zona, de la terra sembrada i de l'era fèrtil, de les pastures i boscs dels voltants i de tot quant havia de servir per fer més amable la vida dels seus habitants. El capvespre examinaren un camí en construcció que havia de portar fins a la platja de Sant Lluís i, allà estant, caçaren un «berrendo», que és animal mamífer, rumiant, semblant al cérvol, propi de Mèxic i dels territoris del nord d'aquella República. Explicaren a Juníper el difícil art de caçar tan bella peça i decidiren que aquell lloc, aquella comarca, s'anomenaria, des de llavors, el Berrendo.»