Mallorca comptava, aquell estiu, amb un hotel d'estil indostànic sobre les platges situades a l'orient de la badia de Palma. Ja el 1891, Bartomeu Ferrà havia presentat un avantprojecte de ciutat turística propera a la capital, un espai que comptaria amb pinar i zona verda de caràcter públic, jardins, riberes lliures destinades al bany dels homes, dones i criatures, segons els departaments que marcava la moral d'aquells anys. Carrers rectes i amples, parcs, xalets, bungalows, tot d'acord amb les normes que suggeria el concepte de lloc residencial. Completaria el conjunt, com estava de moda en aquell moment, un hotel de tipologia exòtica. No oblidem que, en aquells dies, quan quelcom del confort era veritablement apreciat es solia dir que tenia «un luxe asiàtic». El probable arquitecte del «nostre» hotel indostànic, cor de la «Ciutat" Jardí», seria Jaume Ginard Alenyar, encara que hi ha qui apunta que podria haver estat una idea de Gaspar Bennàzar, sempre tan atret per aquest historicisme orientalista. Hem de tenir en compte que des de les platges de Brighton a les de Barcelona era moda fer edificis, tot imitant, per exemple, el Royal Pavillion, còpia de còpies d'una combinació de Taj Mahal, Jama i altres monuments de la vella Delhi i contrada. La literatura d'aquells anys i dels que precediren, no massa de lluny, tal iniciativa estava plena d'aquesta temàtica, per altra banda tan interessant i misteriosa, Salgari (Els misteris de l'Índia), Verne (La Begum), Bromfield (Vingueren les pluges) i especialment, Rudyard Kipling (Kim de l'India; El Llibre de la Selva; El collar sagrat; Límits i horitzons) sense oblidar el cinema sense paraules, aquell Rodolfo Valentino interpretant el personatge del «Rajà de Dharmagar»...Per a més inri, sembla que l'hotel Ciudad Jardín comptava entre els seus primers clients els anglesos, o si voleu, els britànics, en un moment d'eufòria imperial i colonialista com a vencedors en la Primera Guerra Mundial, un fet que ampliava considerablement els seus territoris (Palestina, ex"Africa alemanya...) i aquesta èpica s'omplia de noms gloriosos del moment o més antics: Lawrence d'Aràbia, general Gordon...Tornem però a l'estil de l'edifici hostaler mallorquí i comprovem que l'estructura i les cúpules pertanyen al mateix model que podem veure en el Palau de Jodhpur, on viu el Maharajà Gaj Singh II de Rajastà o, encara més, observau la fotografia, el palau del Maharajà de Tripura, a Bhavnagar. No teniu més que anar a la Ciutat"Jardí, i ara, que feliçment ha estat restaurat, comparar"lo amb la fotografia. Si no són germans bessons són cosins germans. Agraïment i enhorabona a la propietària actual Maria Fullana i la seva família.