Essent Pi i Margall el president de la República espanyola, es posa de manifest, més que mai, la feblesa del Govern a causa dels debats de la qüestió financera, que es perllonguen fins el 20 de juny sense arribar en cap moment a unanimitat entre els ministres per tal de poder fer front a un afer de tan vital importància. S'havia proposat un augment d'impostos, però algunes regions no hi podien estar d'acord, com ara Andalusia, mentre no es duguessin a terme les promeses i necessàries reformes administratives i socials. Es parlava d'hipotecar béns nacionals, com ja havien fet amb les famoses mines de Riotinto. Ara proposaven l'arrendament del monopoli estatal del tabac de les Filipines. Però les protestes eren massa fortes a cada proposta. Els intransigents dividien de tal manera el Govern que Pi i Margall pronunciava el següent discurs: «Avui vinc a les Corts amb una difícil i penosa tasca. El Ministeri que tinc l'honor de presidir se sent en certa manera feble; recorda el seu origen i té por de no comptar amb tot el suport que necessita de les presents Corts. Tots vosaltres recordau en quines circumstàncies vaig ésser escollit. Vosaltres, aleshores, per salvar aquella situació tan crítica i penosa, constituíreu ràpidament Ministeri. El meu gabinet té por d'haver estat nomenat aleshores per salvar les circumstàncies del moment, i que, recobrats d'aquell espant, podeu pensar que avui és necessari que altres homes venguin a regir els destins del país... No només tenim la guerra civil que aleshores teníem, sinó que ens amenacen noves conspiracions. Abans, els conspiradors havien enarborat una bandera consumida i esquinçada, la bandera monàrquica, i no teníem cap temor que poguessin prosperar noves maquinacions. Però avui, la reacció ha canviat de conducta; avui vol esgotar el país amb la mateixa bandera de la República, oposant la República unitària a la República federal. Homes que sempre serviren la Monarquia, homes que després d'haver prestat les seves espases a Isabel II varen voler establir el tron caigut, encara en aquells temps en què tot semblava indicar que era precís proclamar la República, avui són els primers conspiradors i es fan els més ardents republicans per tal d'extraviar l'opinió i veure si poden destruir la causa que nosaltres sostenim. Per desconcertar tantes maquinacions i posar fi a la guerra civil, el Govern entén que es precís que estigui format per homes completament identificats amb la Cambra, és a dir, homes mereixedors de completa confiança...».
Una setmana després Pi i Margall forma el nou Govern, amb predomini d'elements moderats de la dreta com Maisonnave, Gil Bergés, José Carvajal, Sunyer i Capdevila, Pérez Costales...Tanmateix era molt difícil aturar tot aquella allau de problemes, agreujats per la presència de l'Exèrcit del Nord, que combatia els carlistes, de nombrosos agents alfonsins, és a dir, partidaris d'Alfons XII, a qui Isabel II ja preparava per al retorn i la Restauració monàrquica.
