És feta l'estadística de la gent marinera al Port de Sóller, que és de cent setanta individus en actiu, només superada a Mallorca per la matrícula de Palma i Andratx. Habiten els habitatges del port solleric setze pescadors amb les seves famílies i hi sol haver sempre a l'àncora una desena de vaixells que amb les seves tripulacions componen tota la població del caseriu. Defensen el Port tres forts, amb el seu governador i un destacament d'Artilleria. També hi ha una caserna de carrabiners de la Hisenda Nacional, un patró de Sanitat i un funcionari de Marina. Els navilis de vela més importants són el falutxo San Antonio, àlies la Manolita, de cinquanta-vuit tones; «Nuestra Señora del Carmen», de trenta-tres; i el xabec San Francisco, de vint-i-set. Tots ells fan viatges carregats de taronges i altres mercaderies al sud de França i d'aquesta arriscada aventura en surten no pocs accidents i naufragis. La vida aventurera de la mar, en aquest temps, és una de les poques vies per a la jovenesa per tal de tenir un ofici o un lloc de feina. Una aventura que un segle després el guionista de còmics Hugo Pratt descriu magistralment a través d'un personatge genial, Corto Maltese. En aquells dies la reina d'Espanya, Isabel II, nascuda el 1830, ja havia substituït el seu pare, Ferran VII , en el tron. La seva mare, regent, Maria Cristina de Nàpols, s'havia fet liberal per lluitar contra el seu cunyat, Carles, cap dels conservadors. Vençuts els carlistes al cap de set anys, el general Espartero enderrocà la regència i governà Espanya durant dos anys. La reina no seria declarada major d'edat fins el 1843 i la casaren amb un príncep, Francisco de Asís, que a causa dels seus hàbits més íntims, ben aviat, va perdre la consideració de la majoria del poble. Governaren en el seu nom Narváez i O'Donnell.
El 1868 una revolució, la Gloriosa, va fer caure la monarquia d'Isabel, la qual hagué de fugir a França i on restà fins el dia de la seva mort, l'any 1904. Com podem observar, políticament, eren temps insegurs, difícils, d'una certa confusió. El moment de la marina sollerica que comentam es trobava, doncs, immers, en la primera guerra carlista, que va durar del 1833 al 1839. Començà a Bilbao, s'escampà després a Vitòria i a la Rioja. Eren partidaris de Don Carles les províncies d'Euskadi, el clergat secular i regular , la plebs i part de la classe mitjana. Hi estaven en contra l'exèrcit, la noblesa i la burgesia. La guerra es va dividir en dues èpoques. La primera fins a la batalla de Luchana i la presa de Bilbao. La segona fins al Conveni de Vergara. Aquest clima es respirava també al port de Sóller, on els mariners feien donatius a la causa de la reina.
