Neix a Trelleck, Monmouthshire, el matemàtic i filòsof anglès Bertrand Arthur William. Orfe encara molt petit, un avi es va fer càrrec de la seva educació. És clar que no era un avi qualsevol. Havia estat primer ministre de Gran Bretanya del 1846 al 1852 i del 1865 al 1866, i rebé el 1861 el títol de primer comte Russell, que Bertrand heretà del seu germà major el 1831. Destacà al llarg de la seva vida com a pacifista militant i per aquest motiu el feren fora del claustre de professorat universitari durant la I Guerra Mundial. També, i per aquestes idees antibèl·liques, passà alguns mesos a la presó. D'ideologia laborista es presentà com a candidat al Parlament el 1922 però no obtingué prou èxit en les votacions. El 1902 exposava les seves teories matemàtiques, lògica matemàtica, que arrodoní, amb la col·laboració de Whitehead, publicant del 1910 al 1913 la famosa obra Principia Mathematica, títol que presentà com una reminiscència de la gran realització de Newton.
Escriví també nombrosos assaigs filosòfics en què exposava les seves idees sobre la pedagogia, el sexe i la guerra. Durant els temps de la II Guerra Mundial, veient el que passava amb el nazisme i el feixisme, que només podien ser vençuts amb les armes, deixà de banda les creences pacifistes. Tanmateix amb l'arribada de l'era nuclear i la guerra freda dels 60 retornà a la seva ideologia, predicant el pacifisme amb més força que mai i des de la seva posició de savi i patriarca de la causa. Però ja és vell, i el govern no gosa aficar-lo a la presó, un avantatge que Russell aprofita.
De totes maneres, el 1961, i per fer-li una advertència policial, passà un parell de dies al calabós. La fama internacional el protegia dels violents. O millor dit, dels profetes i sacerdots de la violència. El 1950 havia rebut el Nobel de literatura i el seu prestigi, arreu del món, era el millor escut de cara a les provocacions polítiques que de tant en tant duia a terme. Diu un dels seus biògrafs: «Russell va rebre el premi Nobel en reconeixement de la seva creació múltiple i significativa, en què treballà amb constància com a defensor de la llibertat de pensament. El seu evolucionà des d'un inicial idealisme platonitzant fins a un cert atomisme lògic, on el paper de l'anàlisi lògica és criticar les dades aportades per la ciència. D'altra banda, la seva aportació a la lògica matemàtica incideix fonamentalment en la lògica simbòlica i en els problemes semiòtics...».
Entre les obres de Russell que més m'han interessat, puix la seva producció és nombrosa, recomanaria Socialisme, anarquisme i sindicalisme (1918), Crims de guerra en el Vietnam (1967), Assajos sobre l'educació (1968), Autobiografia (1968) i la novel·la Satan en els suburbis (1953). Morí el 1970, als noranta-vuit anys. El cel li donà temps i oportunitats per meditar sobre si mateix i la condició humana.
