John Armstrong i Menorca (1756)

En aquesta data, John Armstrong, oficial enginyer de sa Majestat britànica destinat a Menorca, deixà enllestida la darrera carta del llibre The history of the island of Minorca, redactat per tant en forma epistolar i que dedicà a Ricard Offarrel, Esquire, coronel del Regiment d'Infanteria i major general de l'Exèrcit. El llibre fou imprès a Dublin, impremta de Peter Wilson, a Dame Street. Acompanyat de mapes, làmines i alguns gravats, el text reflecteix les inquietuds d'un home un tant humanista, molt a la moda del neoclassicisme i la il·lustració. Les anècdotes i notícies que apareixen en aquestes pàgines presenten un triple interès: per una banda documental, puix ens mostra com era Menorca durant la dominació anglesa; per una altra, psicològica, ja que ens descobreix el que pensaven aquells militars anglosaxons de la mentalitat i costums menorquins; finalment, científica, amb capítols d'història natural que obrien pas a investigacions posteriors. Però... com devia ser aquella convivència balear-britànica? És molt significatiu el que explica Armstrong en un dels capítols, la carta XV: «Aquests illencs tenen un color embrunit, particularment els llauradors, que es troben molt exposats al sol; però moltes de les dones i els infants són molt hermosos, tenint la major part faccions regulars, ulls i cabell llarg negre i molt bones dents. Quan s'esdevé que un nin té els ulls grisos i el cabell ros o vermellenc, la qual cosa passa de vegades, el marit arrufa les espatles i sospita de la infidelitat de l'esposa. És cert que les dones tenen molta vivor i estimen els diners, un fet que suposa un poderós incentiu per a una il·lícita correspondència amb els oficials de les tropes...». Però aquelles guarnicions angleses tenien també vents de guerra. Les opinions d'Armstrong, de vegades massa subjectives i no sempre ben informades, tenien sempre el rerefons d'una crítica que mirava sospitosament els catòlics. I a la carta final apareixen els vents de guerra: «Els preparatius que els francesos fan a Toló per posar en marxa una expedició per a la conquesta de l'illa ja no són cap secret. Tampoc no pretenen que ho sigui, puix han fet no pocs esforços perquè els seus desitjos puguin ser ben coneguts. Quan les primeres noves d'aquests preparatius arribaren a les nostres orelles, varen estar molt alarmats, perquè moltes coses, encara que no fossin de gran importància, eren tanmateix necessàries per fer possible una defensa apropiada...». Potser una quarta qualitat d'aquest llibre seria aquesta, és a dir, un cert interès periodístic en algunes de les seves pàgines.