Devia ser en aquestes dates quan Gonzalo de Berceo compongué els seus Miracles de Nostra Senyora, ja que com explica, la fecunda inspiració li arriba en un prat molt verd, on «fonts clares corrents són ben fredes dins l'estiu», allà on hi ha arbredes, blats, figueres, pereres i pomeres, tot amb la seva fruita de «temperats sabors», que com ell diu, «em refrescaren del tot i vaig perdre les suors...»
Recull l'autor vint-i-cinc llegendes que són tants altres miracles de la Mare de Déu i llegint, llegint, ens transporta per tota una geografia medieval que resulta molt útil a l'hora de fer una anàlisi d'aquell temps i la fama de determinats viatges. Ens explica, per exemple, com és Toledo, «la bona vila reial que dorm sobre el Tajo, que porta molta aigua, que és la seu d'un arquebisbe i que és també població molt habitada de jueus».
«A Toledo la noble, que és arquebisbat, Un dia de gran festa, per Agost mitgençat, Festa de la Gloriosa Mare del bon Criat, S'esdevení un miracle gran i molt senyalat».
Però Berceo ens convida també a anar a Colònia, «el ric cap d'un regnat, on hi ha un monestir famós dedicat a Sant Pere» i a Roma, que qualifica de «noble ciutat, mestre i senyora de tota la Cristiandat...» i també Pàdua, que diu és «vila bona, ciutat de gran hisenda, de la Llombardia», on hi ha, segons explica, un «gran monestir alçat en honor del que salvà el món, el senyor Sant Salvador...». (Una dada que potser no tenien el 1892 aquells genovesos de la Raccolta Colombina) i ja per terres italianes, Pisa, de la qual en diu «ciutat ben capçalera, rica en gran manera pel port de mar, pàtria del canonge Sant Cassià...». El mapa ens orienta després per anar camí d'Acre i Constantinoble i de retorn, cap a França, on fa referència, cosa curiosa, al famós Mont Saint-Michel, un paratge ben singular, així descrit pel poeta: «Sant Miquel de la Tomba és un gran monestir, La mar l'envolta tot, ell n'està, enmig: És lloc perillós, pateixen gran captiveri, Els monjos que viuen en aquell cementeri».
I ens parla també de Bourges, que és ciutat francesa, a la contrada de Cher, famosa per la seva catedral i també per les seves llanes, els seus vins, les seves foneries i la seva antiga escola de pirotècnia...
«A la vila de Bourges, una ciutat estranya, Esdevení en aquell
temps una bona gesta: Sonada fou a França, així mateix a
Alemanya...».
I a Bourges estant, ens parla del monestir de Sant Miquel, del seu
hostal, d'una escola on aprenien els de la vila a cantar i
llegir... Una geografia literària del segle XIII.