Adolf Hitler, el canceller del III Reich, havent sentit parlar dels prodigis de l'estigmatitzada Teresa Neumann, decideix entrevistar"se amb ella. Es dirigeix al poblet de Konnersreuth, on viu aquesta «santa» popular. La conversa és llarga. El Führer pretén discutir que no existeix el mal quan es tracta de fer anar endavant la pàtria. Ella li repeteix que no hi ha més pàtria que la del cel, destí dels que creuen en la immortalitat humana i compleixen els manaments. Convida Hitler a posar el III Reich sobre fonaments cristians, puix un poble, segons ella, no ha d'esser gran pel seu territori, la seva indústria i la seva capacitat bèl·lica sinó per la grandesa del seu esperit. Hitler, supersticiós fins a l'arrel dels ossos, que es creu anomenat per forces sobrenaturals per a dur Alemanya a la conquesta del món, que veu en l'exterminació de tots els jueus una missió sagrada, discuteix encara. Teresa Neumann resta pensativa. Tanca els ulls. Tremola en veure coses espantoses en el fons del seu cervell. Hitler la mira amb cara burlesca. Quan ella reacciona, amb trista expressió, diu: "Canceller! No comandareu més de dotze anys i durant aquest temps veureu milions i milions de morts. Tindreu un tràgic final, una mort desesperada i dolorosa, en els darrers instants del vostre poder...».

En Hitler engoleix saliva. Segons els testimonis presencials, surt de la casa de Teresa amb un gest de fonda preocupació i molt pàl·lid, blanc com una paret. Exclamà: És una pobra boja! Procurà oblidar aquella entrevista. És més, es digué a si mateix que aquella conversa no havia mai existit. I prohibí als que en tenien constància que li recordassin. Tanmateix la Policia alemanya, la Gestapo, en temps de les persecucions religioses, molestà reiteradament l'estigmatitzada. No va permetre que els peregrins que acudien de tots els punts del país a visitar"la poguessin arribar a Konnersreut, puix alguns dies eren prop de sis mil persones. Quan Hitler va saber el que passava, féu venir Himmler, cap de la Policia estatal, i després d'un llarg regany, li donà ordre terminant de no molestar aquella dona que es deia Serva de Déu. La por es reflectia en els ulls de l'home, considerat, aleshores, el més poderós de la Terra. La resta de la història tots la sabem. Com acabà Hitler i quin temps es perllongà el seu comandament. Recordem que Teresa Neumann, que deien que des del 1922 no havia pres cap aliment sòlid i que se sostenia exclusivament del pa eucarístic, sofria tots els divendres, en presència de molts curiosos, els estigmes de la Passió de Jesucrist. Vigilada nit i dia per metges, observadors del fenomen, Ewald, Aigner i Lechler, aquests es mostraren incapaços de demostrar científicament el que en aquella dona, que semblava d'un altre món, s'esdevenia.