Montgomery i els seus subordinats havien planificat ja la fase decisiva de la batalla que els permetria envair la Bretanya. Aquell 10 de juliol n'anuncià les directrius corresponents. Bradley posaria en marxa una gran ofensiva en direcció a Avranches i després el VIII Cos del Tercer Exèrcit dels Estats Units, com a punta de llança, doblaria cap a l'oest, dret cap a Bretanya.
Per alttra banda, el Primer Exèrcit aniria cap a Le Mans i Alençon. Per la seva banda, el Segon Exèrcit Britànic col·laboraria en els atacs tot llançant una poderosa ofensiva cuirassada i a camp obert a l'est de Caen. Tot plegat s'anomenava «Operació Cobra».
Tanmateix el Primer Exèrcit dels Estats Units no podria seguir la invasió sense capturar primer Saint-Lô, defensat pel II Cos de Paracaigudistes alemany i on es trobaren amb un aferrissat contraatac de la Panzer Lehr.
Els americans persistiren i pogueren demostrar una superior capacitat de foc, de manera que els alemanys hagueren de retrocedir devers sis quilòmetres a través de Saint-Lô, quasi tot convertit en ruïnes.
Des del començament de l'atac del VIII Cos, una setmana abans, els nord-americans havien tingut ja quaranta mil baixes, de les quals el noranta per cent pertanyen a infanteria.
Un nou entrebanc dificultà aquella gran ofensiva i foren les pluges torrencials, deu dies després. Els alemanys del grup d'Exèrcit B havien perdut noranta-sis mil quatre-cents homes i només en rebia cinc mil dos-cents de reforç. Havia perdut dos-cents vint-i-cinc carros de combat i només n'havia rebut d'ajut disset.
El Segon Cos de Paracaigudistes, defensant aquella zona, no depassava dels tres mil quatre-cents homes i la Panzer Lehr, que suportava encara el front de l'oest de Saint-Lô, comptava amb quaranta carros de combat i dos mil dos-cents homes.
El nazisme, que tanta força ideològica havia donat a aquells que es proclamaven, abans del dia D, els conqueridors d'Europa, tocaven fons. Observem fotografies. Veim com un presoner de la XII Divisió de Panzer SS Hitler Jugend és capturat pels veterans de la 59a Divisió britànica, Staffordshire, a Caen, i és acompanyat a la rereguarda, amb un gest de paternalisme, per un soldat de la III Divisió. Les criatures combatien. I en la cara de l'infant hi ha encara una certa expressió d'orgull, la cara alta, la boca enèrgica, la mirada ferma. Què havien ficat Hitler i els seus ideòlegs dins la ment d'aquells al·lotets, incapaços de plorar o de tenir por, en aquells moments d'amarga derrota? En una altra fotografia veim com un soldat de la Segona Divisió de Panzer SS Das Reich, que pertany a un dels dos regiments Panzergrenadier de la zona, és escorcollat per un home del VIII Cos, prop de Gavray, al sud de Coutances, que els nord-americans conquerien el 30. Podem veure un combatent molt veterà, un poc barbut, amb la calavera sobre el front, enmig de l'elevat i insolent barret. L'expressió del presoner, en aquest cas, és freda, hermètica, com si es tractàs d'un autòmata, algú a qui tant li era matar com morir... O morir matant pel déu Führer!
