cielo claro
  • Màx: 21.73°
  • Mín: 13.08°
21°

El petit Nemo a Slumberland (1905)

93786

El gran dibuixant de còmics Winsor McCay (1869-1934), creador de les millors sèries del seu temps, publicades en els periòdics nord-americans, com el Herald, l'Evening Telegram i altres, aconsegueix treure a la vista del públic lector la seva obra mestra, difícilment superada encara avui, Little Nemo in Slumberland, en què aconsegueix una unitat admirable entre la trama i el tema.

Cada nit, Little Nemo és transportat en somnis a Slumberland, i l'essència del somni és el tema de l'acció. Sobre aquesta fràgil estructura, McCay crea el seu univers propi, que com diuen els historiadors del gènere Bill Blackbeard i Maurice Horn, és un univers que té la seva pròpia lògica i la seva pròpia causalitat. El petit Nemo vagareja oníricament i explora, d'una manera metòdica, el món dels somnis, que el metge austríac Sigmund Freud (1856-1939), el famós creador de la psicoanàlisi, estudiava científicament.

Però també podria esser una resposta a les insinuacions de pedofília que l'escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson (1832-1898), tot fent servir el pseudònim Lewis Carroll, escriví per a una nina de vuit anys de la qual estava follament enamorat. (Era diaca de l'Església d'Anglaterra però això no li impedia de fotografiar nines petites en pèl i de...) La qüestió és que Alícia en el país de les meravelles (1865), un dels clàssics de la literatura infantil, en què «el sentit lògic i l'amor a l'absurd», filosofia en la qual es refugiava el clergue per a no veure la monstruositat dels seus sentiments, hi són ben presents, tal com explica el Diccionario de grandes figuras literarias de l'Espasa-Calpe.

Tornem però a l'obra de McCay i al que deia en una carta dirigida a Clare Briggs: «El factor absolut del meu èxit ha estat el meu absolut desig de dibuixar constantment. Mai no vaig decidir d'esser un artista. Simplement, no podia deixar de dibuixar. Dibuixava per al meu propi plaer. Mai vaig voler saber si a la gent li agradaven o no els meus dibuixos. Dibuixava en els murs, les pissarres de l'escola o vells trossos de paper i a les parets dels estables. Avui he continuat tan apassionat pel dibuix com quan era un nin i ja fa molt de temps de tot això. Però, per més sorprenent que pugui semblar, mai m'han preocupat els doblers que pogués rebre pels meus dibuixos. Simplement dibuixava i dibuixava. Sempre he gaudit de la meva feina, i mai he estat tan feliç com quan dibuixava el Petit Nemo...».

McCay era el millor dibuixant del Herald i la seva inventiva no tenia rival. Potser el que més se li apropava, Gustav Verbeck, el segon dibuixant més prolífic d'aquell periòdic, sabia competir amb el gran mestre en sòlides mostres de fantasia.

Però només McCay comunicà amb eficàcia, als lectors, totes les impressions del somni, la sensació de la caiguda lliure, del vol, del vertigen o de l'alienació, són magistralment recreats en un sumptuós panorama que conjumina la composició barroca i el disseny modernista. Un gran peronatge creador de personatges.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.