algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

La cacera de bruixes (1947)

Comença la seva trista feina una Comissió parlamentària nord-americana destinada a jutjar les activitats d'aquells ciutadans que, sospitosos de militància comunista, treballen dins la indústria cinematogràfica. Fins l'any 1955 aquesta persecució estatal se centrarà, principalment, en els actors i directors de Hollywood, uns professionals no sempre marxistes sinó també liberals que s'havien caracteritzat durant el New Deal de Roosevelt i la Segona Guerra Mundial contra qualsevol tendència totalitària de dretes. No hi mancaven els que havien donat suport a la causa de la República espanyola, a l'antifeixisme europeu i que havien denunciat l'antisemitisme i el racisme.

No es pot negar, és clar, la gran influència pedagògica a nivell general que Hollywood representava a través de les seves pel·lícules i com a fàbriques de somnis, els estudis cinematogràfics, lluitaven per una democràcia autèntica, sense censures. De fet, entre la gent del Setè Art havien nascut organitzacions com la «Hollywood Anti-Nazi League» o el «Joint Anti-Fascist Refugee Committee»... Noms com John Lawson, Herbert Biber Man, John Huston, William Wyler, Henry Fonda, John Ford o Clark Gable, entre d'altres, eren molestats i vigilats, quan no detinguts i interrogats. Hollywood posà aleshores en marxa el «Civil Rights Congress» que denuncià la situació, una situació propiciada pel senador Joseph R. McCarthy, un dels elements reaccionaris més radicals de tot aquell bullit. La Comissió, però, seguia endavant.

Interrogaren John Leech, un dirigent sindical i com a resultat d'aquell interrogatori hagueren de declarar vint-i-dos famosos personatges de la pantalla, entre els quals James Cagney, Frederich March, Humphrey Bogart... En aquelles investigacions s'hi va veure aficada la famosa institució policíaca, FBI, amb la missió específica d'avortar la «subversió comunista» en el territori nord-americà i liquidar el «New Deal», ja esmentat, una tasca en la qual es distingiria el diputat republicà Parnell Thomas i també John Wood, John Rankin (que pertanyia al partit nazi nord-americà i era soci del Ku-Klus-Klan), Richard Nixon... La cosa es complicaria com només els americans ho saben complicar i la Comissió contra Activitats Antiamericanes mantingué a Hollywood el principal dels seus objectius... Observant una fotografia periodística d'aquell moment veim una manifestació de ciutadans a Detroit que amb pancartes exterioritza el seu desacord amb la política seguida per les comissions de la «cacera de bruixes». Llegim: The Glorious History of the American Committee:1 st Chairman: Martin Dies... Texas Poll"Taxer; 2nd Chairman: John Rankin... Miss Poll"Taxer; 3 rd Chairman: J.Parnell Thomas: Convicted N.J. embezzler; 4 th Chairman: John Wood... Georgia Dixiecrat... En altres paraules, la pancarta denunciava públicament els integrants de la comissió com coneguts racistes, partidaris del linxament i encegats enemics dels Drets Humans i la llibertat d'expressió. Els manifestants, quasi tots de raça negra, mostren també a la foto una altra pancarta que diu: «Why don't you spend our money investigating lynchings in Florida?» (Perquè no gastau els nostres doblers investigant els linxaments de Florida?)...

Total. Una vergonya històrica.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.