És la peça capital de les cançons de gesta i els historiadors i poetes han examinat, analitzat i especulat molt sobre el temps i les circumstàncies en què es produí. N'hi ha, fins i tot, que afirmen i confirmen que aquell fet d'armes va tenir lloc entre el final de l'hivern i el començament de primavera d'aquell any, és a dir, quan començava el desglaç en els Pirineus. Agafarem aquesta data com a bona i direm que més o manco, tal dia com avui, el paratge protagonista d'aquesta història fou «Roncesvalls, una vall o congost, on el 778 fou derrotada la rereguarda de l'exèrcit de Carlemany pels bascons, morint"hi el pal·ladí Orland» (en català Rol·lan, Rotlan, Rol·land o Rutlan, a Mallorca Rullàn, i en castellà Orlando, Roldán, Rollan, Roldan o Rolando) i conten els papers medievals que aquest Rutlan o Rol·land fou nomenat un dels dotze pars de l'Emperador, que immortalitzà la cançó de gesta i també el poema d'Ariost. La seva espasa, la famosa «Durindaina», ha estat celebrada pels cronistes i la llegenda diu que amb ella obrí a determinada roca el tall anomenat des de llavors «la bretxa de Rol·land». Baldoví, Bertrand, Reinald i Turpin són els cavallers que acompanyaven l'heroi per aquell congost on va tenir lloc la desfeta: «Ja comencen els francesos/amb els moros a bregar/ i els moros són tants i tants/ no els deixen alenar/ Allà parlà Baldoví / escoltau el que dirà/ Ai, compare, En Bertrand/ Mal ens va en la batalla/ més de set que no de fam./ A Déu vull jo donar l'ànima / cansat duc el cavall/ i més el braç amb l'espasa/ Preguem al bon Rotlan/ i d'un cop que soni el corn / i l'Emperador el senti/ que és en els valls de l'Espanya/ que més val el seu socors/ que tota la nostra sonada...».
I l'aventura de Rotlan esdevendria, també, fita turística per als amants de la història i la llegenda. Així, en el Blaye, els monjos del monestir de Saint"Roman mostraven tres blancs sepulcres, el d'Olivier, el de Rotlan i el de Turpin. A Bordeus, els clergues del l'església de Saint"Seurin exhibien el corn o «olifant» de l'heroi i a les muntanyes, entre Saint"Jean Pied"de"Port i Ronc Esvaux (Roncesvalles en castellà), una creu de pedra domina un ample paisatge dels Pirineus i diuen que fou Carlemany qui la va fer aixecar. És clar que no degué esser així, encara és ben probable que la tradició marcàs aquells llocs amb més o menys precisió.
La contradicció entre la llegenda literària i la crònica històrica ens situa en dos detalls de l'argument ben diferenciats. Mentre que la cançó de gesta diu que els que atacaren les tropes franques eren moros, la història afirma que eren els bascons, al cap i a la fi, senyors d'aquells territoris, l'Euskadi profund, mai trepitjats per les forces musulmanes. Com diu el gènere literari, tota una gesta.
