Tal dia com avui, Joan Abennasser compra a Ramon Duran per dos-cents cinc sous melgaresos cases alodiades a la Ciutat de Mallorca, properes al carrer de la síquia, és a dir, pels voltants de l'actual plaça de Cort, que limiten amb el mur vell.

Però qui era aquest ciutadà mallorquí de l'Edat Mitjana?
Sembla que pertanyia als «arrom» arabitzats, que provenien dels habitants de l'època paleocristiana i que s'havien mantingut amb les seves creences al llarg de la dominació musulmana. Aquests, diríem, mossàrabs, de religió cristiana i costums islàmics, adoptaren, fins i tot, llinatges àrabs, com Abenhomar, que donà lloc a l'actual Homar, Abenjohan que esdevé Joan, Abenmartí que passa a Martí i encara, més clar i aclaridor, Abennasser que conduiex al Bennasser que avui coneixem. Pels que fa als topònims d'aquest cognom, ja en el Llibre del Repartiment, s'esmenta el «Rahal Abenazcar», «Alqueria Lupu Abenazer», «Alberg den Abennazar alamir» etc. i sembla que es tractava, en el segle XIII, d'una nombrosa família.

Així, d'aquest llinatge, hi ha un tal Bernat i un tal Jacobi, que participen en diverses opinions populars. Però el que apareix més documentat és aquest Joan Abennasser que ens introdueix en la vida quotidiana. El personatge exporta mercaderies a València de la mà del seu soci gestor Bernat de Dana; recupera de l'Església la propietat vitalícia d'una casa en el barri de l'Almudaina, contracta els serveis de Lazaro Dominico per tal que faci d'agent de venda d'un carregament de flassades que és embarcat en la nau d'Oberto de Trapani i amb destinació a Ceuta; compra a Miquel Artur, esclavista, un captiu sarraí mulat que nom Mostaf; adquireix a un tal Cunill la verema de l'alqueria bunyolina de Beniforani; fa de testimoni en la talla que el jueu Salomó Bendarech convé per vint bessants amb el sarraí de Menorca Halef Ybenadarahamen; compra a Arnau d'Apiera la casa i la vinya de Biniforani, a Bunyola; fa de testimoni en el prèstec de cinquanta-tres sous melgaresos que el jueu Ammar ben Jacob atorga a Pere Consell; entrega en comanda a Jacob Ferrer noranta sous melgaresos que es compromet a tornar-li quan els hi demani i alhora respon d'aquesta obligació amb tot el seu patrimoni; fa un préstec de vuitanta peces de la mateixa moneda a Ramon de Berga i Ramon de Montpeller que tornaran el dia de Sant Pere; n'entrega seixanta-una en comanda a Ramon de Ripoll; entrega en comanda set-cents setanta quartans d'oli a Valentí de Torres i els seus socis, que responen solidàriament i es comprometen a tornar-los el mes de setembre (1249); compra a Ramon de Puig i Bartolomeo San Cirico, que són els seus veïns de Biniforani, la collita de les seves vinyes i també vuitanta quartans d'oli de l'alqueria Alfabia; nomena procurador dels seus interessos Joan Corbini que ha de presentar al cònsol de Gènova la carta i les diligències processals, practicades pel batle reial de Mallorca Jaume de Sant Martí, sobre la captura realitzada en aigües de Cabrera d'una embarcació que conduïa vuitanta-nou porcs i altres mercaderies...

Sembla, per tant, que aquest Joan Abennasser representa la figura activa del comerciant urbà, mallorquí, del segle XIII. Una autèntica novel·la familiar, amb «saga» i tot.