El periòdic independent La Roqueta, que surt a rotlo cada dissabte i que es ven a la llibreria del Pas d'En Quint al preu de dos cèntims, esmenta, no poques vegades, personatges populars de Palma i així, gràcies als seus humorístics redactors, resten entre les seves pàgines, rescatats de l'oblit. Un d'aquests protagonistes de la vida ciutadana és un tal Juanito Batle...

«No debades podem dir, idò, que tots els que es passegen pel Born els capvespres, són homes de carrera. Però encara no són aquestes les carreres genuïnes, pròpies i clàssiques de la nostra terra. Per aquestes heu d'anar, com qui no ser-ne res, en el camí de Ronda. Carretons i carretoners a balquena creuen d'una banda a l'altra la carretera. Allò pareix un món nou. Allà per la porta de Sant Antoni, davant el pòrtic neogrec dels hostals i les porxades megalítiques de tavernes i figons. Allà En Rayo i En Beia i en Cohete. Allà Ets Cigüenyos amb mocador de seda pel coll i la color trencada per la color i la mala vida. I allà el trobareu, En Juanito Batle, rei d'aquells entorns, emperador dels calaveres de la vila d'amunt, glòria del Pont d'Inca, de S'Hostalet i d'Es Molinar, delit i hermosura de les fires i festes dels pobles dels voltants on ballen i corren. És ben segur que el coneixeu! És ben segur que heu vist un catrinet lleuger com una canastra, per on guaitava la cara xata d'un bulldog, al costat de l'amo, un bell home, alt i poderós, tot afaitat, ple d'anells, fumant un Peninsular amb una gran boquilla d'escuma. És ell. Es passa la vida endoiant amb el carretó. Surt a les dues i mitja del capvespre, pren cafè a Santa Maria, davalla a veure les al·lotes de Son Flor, s'atura a Establiments a mirar un poltre, gira de cap a Marratxí, toca en el Pont d'Inca, ve a Ciutat, i llavors, ja de nit, pren de cap a Bunyola on hi ha ball. I això cada dia mutatis mutandis».

En altres paraules, un bon vivant, un play-boy que feia servir el seu carretonet lleuger com avui, un dels seus col·legues, fa servir l'automòbil descapotable. Però quina Ciutat de bauxa i entreteniment ens pinta aquest redactor sota el seu pseudònim «Clavell de moro»? La Rambla i el Born per estirar les cames tots els dies de l'any a encesa de llums, jugadors en els cafès que mouen cartes i dominós, colles fermadores de «literatos de invierno», parelles de festetjadors... i poca cosa més. El contrast és la feina urbana, la síquia de l'aigua de la vila que han de compondre de deu dies deu i el mateix, de la canonada del gas, dissorts de les que fan responsable el pas del tramvia... i l'enllumenat del Born només serveix per veure com està de fosc tot allò. I què més s'esdevenia aquella primera desena de març? Hi havia venda de siurells al Ram, Joan Alcover presentava un llibret de poesies, s'acabava la temporada de teatre amb el drama Carlos II El Hechizado i començava la de Circ i la premsa «seriosa» donava la trista notícia d'una gran epidèmia de pesta a Sicília.