Henry James (1832-1916), novel·lista i William James (1842-1910) assagista i professor universitari, formen una parella intel·lectual de primer ordre pel que fa a la qualitat de les seves obres. La psicologia és l'eix que uneix la feina de l'un amb la de l'altre. Henry James es considera avui el fundador de la novel·la psicològica als Estats Units, un mestre de la ploma que va saber explorar en el cor femení i per això els personatges de major valoració en totes les seves novel·les són sempre femenins. De viatge per Europa va fer amistat amb Flaubert, Turgueniev, Maupassant, Daudet, Wells i Kipling. Diuen els seus biògrafs que «sembla que Flaubert no li era gens simpàtic com a persona però aprengué d'ell que la literatura és un ofici. Obres tan magnífiques com L'americà, Els europeus, Daisy Milles, Washington Square o Retrat d'una dama vénen a confirmar que Henry James va saber fer de l'escriptura un ofici altament vocacional. Mentre, el seu germà William, que havia rebut el grau de doctor en medicina per la Universitat de Harvard i institució de la qual seria després, al llarg de tota la seva vida, professor titular de filosofia, oferia als lectors obres especialitzades com El pragmatisme, El sentit de la veritat, i com obra pòstuma, Memories and Studies, Assajos sobre l'empirisme radical i una «correspondència literària i científica»... Aquesta relació harmònica dels dos germans es trencaria, però, aquell mes d'agost de 1910, quan tal dia com avui, William queia greument malalt i moria al cap de poc temps. La tragèdia familiar desanima i deprimeix fortament Henry, el qual no pot entendre la indiferència general del món literari envers de la seva obra. S'ha de tenir en compte que James només va tenir en vida alguns èxits parcials i que la major part dels seus llibres foren ignorats o oblidats. El balanç és desencoratjador. Vint-i-dues novel·les, cent dotze relats breus, una dotzena de peces de teatre, una biografia, unes memòries en tres volums, assajos de crítica literària, de crítica d'art i molts altres textos difícils de classificar. Tot plegat no li proporcionava la consagració definitiva en vida i molts d'anys després de mort, les seves obres començaven a esser traduïdes. Però tornem a Wiliam, mort a Chocorua, New Hampshire, en el cor d'aquell estiu i que fou una de les causes que Henry caigués en una espècie de letargia anímica. Llavors, l'esclat de la Primera Guerra Mundial agreujà encara més l'estat psíquic del novel·lista, el qual abandonà tots els seus projectes de forma definitiva. La guerra mundial significava per ell un «immens substrat de bestialisme que tenia el seu origen en l'alta i hipòcrita civilització que la que tota la seva obra era una ampla crònica»... Així i tot, des del començament del conflicte bèl·lic, James es dedica exclusivament a la realització de tasques benèfiques o humanístiques. Sobreviurà només sis anys a William.