Els diaris de París adverteixen els ciutadans de la greu escalada de la delinqüència i en aquest sentit, el juliol de 1836, ens expliquen una mangarrufa «satànica» dels lladres de camí ral: «Els robatoris, mitjançant el vi de refresc, continuen en el Borbonesat, la Borgonya i els voltants de Lió. La tàctica emprada pels malfactors és la següent: s'acosten al viatger en el camí o quan és a l'hostal i li proposen de fer una glopada per refrescar-se, i llavors li ofereixen de pagar el vinet, que ells mateixos preparen amb una substància secreta, en dosi suficient per fer el seu efecte al cap d'una estona ben calculada. Tornen a posar-se en marxa, i la víctima se sent embriagada, entebanada pels vertígens, i sense forces. Quan arriben a un bosc, o qualsevol altre indret que els lladres creuen segur, li lleven tot quan porta, sense que la víctima es pugui defensar ni cridar. Aquesta casta de lladres s'anomenen endormeurs (adormidors). Alerta amb ells i amb els refrescs de franc!».

Però un fet que escarrufa i ens demostra que existeixen realment esperits satànics, ahir i avui, entre nosaltres, és el que narren els papers d'aquella època en referència als maltractes i agressions a les criatures. El que segueix posa els pels de punta: «Una nina que duia a sa mare, resident a Metz, el producte de la seva feina de tota la setmana, fou atacada, a entrada de fosc, en un caminal dels boscos del Sablon, per un home que li demanà la bossa. No va poder la pobra oferir cap resistència i cridar auxili i, veient amenaçada la seva vida, entregà els doblers i seguí després el seu camí cap a la ciutat. Però a curta distància li sortí un altre home, que sentint-la plorar, volgué saber la causa dels seus planys, i simulà interessar-se per ella. "Hem de recobrar els teus doblers, li digué: Coneixeries el lladre? "Oh!"Respongué ella; i tant que sí, el reconeixeria entre mil."Sí! Doncs jo faré que no el puguis conèixer!"S'exclamà l'home, i a l'instant li arrabassà bestialment els ulls. La nina, trobada per la policia en l'estat més deplorable, fou conduïda a l'hospital del Bon"Socors...».

I encara aquesta altra: «Ahir, a migdia, passava pel carrer de Sant Jaume una dona amb una caixa molt feixuga. L'atura un home a un cantó del carrer dels Mathurins i li vol prendre el bagulet. Ella resisteix així com pot i crida desesperadament auxili: Lladre és! Per amor de Déu! Aidau-me! Auxili! Lladres! Aquesta paraula, en els carrers de París té màgic efecte i tot d'una acudeix al lloc una munió de gent. Sense amollar la caixa, l'home es posa a dir: Insolent! No et basta fugir de la casa conjugal? També vols robar al teu marit? I m'insultes i m'aixeques la veu, mala esposa!"
Ella protesta que no és la seva esposa però l'actuació del lladre és més convincent, i tant és així que el públic que contempla el debat comença a dir: Ja que és la seva dona i que tot el que hi ha dins la caixa és seu... La pobra dona ja començava a afluixar i el lladre, amb consentiment dels vianants, ja veia la cosa guanyada. Però de sobte comparegué per allà un guàrdia de la caserna del carrer de Foin que el coneixia i el fals marit fugí com un llamp...».