Mor a Bermuda el físic canadenc Reginald Aubrey Fessenden (East Bolton, Quebec, 1866), el qual traballà als Estats Units a les ordres d'Edison, primer, i de Westinghouse, després. Això s'esdevenia durant la dècada de 1880 a 1890 i llavors, de 1890 a 1892. Un cop independent, els seus invents i descobriments foren nombrosos, doncs en patentà cinc-cents. Així i tot, quasi desconegut en comparació amb els seus mestres, anà a la tomba enmig de grans silencis científics. El seu invent més notable és el de la modulació de les ones de ràdio. Aleshores, les mateixes ones de ràdio podien ser enviades en forma de polsacions, tot imitant els copets del morse. Fessenden, però, modificà el sistema. Envià un senyal continu variant l'amplària de les ones o modulant-les i tot fent que tal variació seguís les irregularitats de les ones sonores. D'acord amb això, a l'estació receptora, aquestes variacions eren ordenades i convertides novament en sons. El 1906 el primer missatge del sistema Fessenden fou enviat des de la costa de Massachusetts i els receptors sense fils pogueren captar música. Nasqué així la ràdio tal com avui la coneixem. Però això no evita que en parlar de la ràdio-invent el nom de Marconi eclipsi el de Fessenden i que en els llibres de text hi figuri només el descobridor italià. La gran aventura científica del segle XIX és plena d'aquest martirologi moral. És què potser no és un màrtir aquell que fa un gran esforç per la ciència i la cultura i rep com a recompensa la total ignorància del poble i la trista indiferència de la pròpia classe intel·lectual? No és estrany que molts savis acabassin bojos. Com diu Ramón y Cajal, «els enteniments abúlics i les mitjanies estudioses solen venjar-se del geni considerant-lo com un cas patològic. És un consol fàcil i a bon preu. Haig de reconèixer, així mateix, que molts altíssims ingenis i encara caps plens de grans llums caigueren temporalment o definitiva dins les boires de la bogeria. Però... És que hem analitzat bé les influències que en la gènesi del desequilibri mental tingueren l'excés de feina esgotador, l'abús d'excitants, la vehemència irrefrenable de les passions i, "com no dir-ho?" els efectes del spirocheto de l'avariosis, responsable, segons és notori, de la paràlisi general. Potser Lais o Aspasia no volgueren, per vanitat o reclam, d'enganxar al seu carro triomfal algun príncep de l'art, de la filosofia o de la ciència? La suprema tasca mental exigeix dues condicions: Bona màquina pensant i dotació abundant de carbó (la voluntat). Dissortadament, aquestes dues coses no concideixen sempre en els homes considerats intel·lectualment superiors: uns disposen de bona màquina i de combustible deficient, i altres tenen gran provisió de combustible i màquina de munició...».
No era el cas de Fessenden. Així i tot...
