Neix Ferdinand Zeppelin (1838)

Miquel Ferrà i Martorell08/07/99 0:00

Neix, tal dia com avui, a Constanza, Baden, Ferdinand Zeppelin, comte Von Zeppelin, membre de la noblesa d'Europa central. Ja de petit va rebre una forta educació militar i als vint-i-cinc anys el trobam a Nord-amèrica, a la guerra civil entre el nord i el sud, com observador de l'exèrcit del Potomac. Allà estant, i més concretament a Saint Paul, Minnesota, tingué la gran oportunitat de fer la seva primera ascensió en globus i ja des de llavors es decidí per la conquesta de l'aire. Però primer tenia altres feines a les casernes i camps de batalla i va prendre part en la guerra de les Set Setmanes, el 1866, quan l'Estat de Württemberg, aleshores independent, lluità al costat d'Àustria contra Prússia. Llavors participà el 1870 en la guerra de Prússia contra França i el 1891 acabava la seva carrera militar en actiu i amb el grau de tinent general de l'exèrcit alemany. Fou des d'aquell moment quan es dedica del tot a les aventures aeronàutiques. Inventà una nau aèria amb motor, que superava tots els mongolfiers, ja que es podia governar. Perseguint aquest somni, Zeppelin, en pocs anys, va fer despesa de tota la seva fortuna, que era molta. Per tal de seguir amb els seus experiments hagué de demanar ajut a les subscripcions públiques i quan això no bastà, al propi kaiser Guillem II.

Entossudit amb la seva idea, a la fi, trobà la fórmula. Es tractava de reduir el globus a una estructura d'alumini en forma de cigar però això no fou possible fins que el metall lleuger alumini es pogué aconseguir a bon preu i en quantitat, gràcies als mètodes descoberts per Hall i Héroult. El juliol del 1900, fa ara quasi un segle, el primer Zeppelin prenia el vol tot portant una gòndola amb un motor de combustió interna i una hèlix. La prova fou un èxit que s'avançava en tres anys i mig al primer vol de l'avió dels germans Wright. Començava, però, aleshores, la competició entre els dirigibles i els aparells més pesats que l'aire i els zeppelin, malgrat ser majestuosos i silenciosos, eren febles contra el mal temps, vulnerables, perillosos, capaços d'esclatar dins l'atmosfera amb la seva càrrega d'hidrogen. Així i tot, durant la Primera Guerra mundial (1914-1918), els dirigibles foren emprats pels alemanys per bombardejar Londres i prop d'una quarantena foren abatuts per l'artilleria britànica. Zeppelin moria a Charlottemburg, Prússia, sense saber si el seu invent contribuïa a guanyar la guerra. Després Itàlia, Anglaterra, França i Amèrica construïren dirigibles que quasi sempre acabaven en accident. La més famosa d'aquestes naus fou el Graf Zeppelin que va fer el seu vol inaugural el 1928 i va recórrer el món el 1929. En els anys 30, el govern nazi va fer construir el Hindenburg que havia de passejar, com a nau comercial, l'esvàstica pertot arreu. Prengué el vol el 1936 i viatjà cap als Estats Units. Però va tenir curta vida. El 1937 queia envoltat en flames sobre New Jersey. Durant la guerra del Marroc, en els anys 20, l'exèrcit espanyol també va fer servir els dirigibles per observar les posicions enemigues i el portavions Dédalo I en duia un.

Miquel Ferrà i Martorell