algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
22°

El batle Rius i l'Exposició Universal (1888)

79248

És inaugurada l'Exposició Universal de Barcelona de la qual és l'ànima el batle Rius i Taulet. Aquest home d'empenta volgué amb aquell magne esdeveniment transformar la ciutat en una gran capital europea i ho aconseguí. Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 1833" Olèrdola, Alt Penedès, 1889) sabia que allò podria significar un notable augment en l'activitat comercial i al mateix temps la consagració de Barcelona com a capital de Catalunya arreu del món. La presència de la reina Regent al certamen fou també aprofitada pels polítics locals per reclamar per al Principat més llibertats públiques. Les construccions, certament ambicioses, amb palaus i monuments de tota mena, eclèctics o modernistes, ocupaven tota l'extensió de la Ciutadella. Destacava d'entre tot aquell complex el Palau de la Indústria, sobre cinquanta mil metres quadrats, amb una façana limitada per dues torres de quaranta"vuit metres d'alçada amb focus elèctrics als cims. Obra de Jaume Gustà i Bondia i Alexandre Solè, constituïda per galeries concèntriques i tretze naus formant ventall, despertà admiració als milers i milers de visitants que passaven sota l'Arc de Triomf, obra de l'arquitecte Josep Vilaseca, en estil neomudéjar, que servia d'entrada al recinte firal. Els edificis de Belles Arts, de la Transatlàntica, de Pesca i Piscicultura, de Transports, Mineria i Metalúrgia... deixaven bocabadats els barcelonins i forasters. Més de sis mil expositors de l'Estat espanyol i els estands de les representacions estrangeres d'Àustria, Itàlia, Alemanya, Rússia, Anglaterra, Portugal, Suïssa, Holanda, Bèlgica, Japó, Xina, Estats Units, Bolívia, Uruguai, Equador, Terranova, Hondures, Paraguai i Xile completaven la gran empresa. Noms: Antoni Gaudí, William Bates, Josep Fontseré, Manuel Girona, Pere Falquès, els germans Vallmitjana, August Font i Carreres, Carles Pirozzini, Lluís Rouviere, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Duran i Bas... i molts, molts més, que posaren tot el seu entusiasme al servei de la causa. Però amb tot aquell dinamisme, quan eren capaços de construir l'Hotel Internacional, un gran edifici, en dos mesos, semblava cosa de bojos i no mancà premsa en contra, amb totes les crítiques contra aquella enorme despesa que semblava als més humils i als mitjans socials, un desgavell. Les caricatures anti"Exposició s'anomenaven Festa, Tiberi, Ruïna Municipal, Dèficit, Vanitat, Ambició, Deutes, Eixampla, Clavegueram, Reforma, Pols... Mai no plou al gust de tothom. Ja ho sabem, això. Però Barcelona, amb quasi mig milió d'habitants, aleshores, cresqué com una carabassera i es va estendre com un llençol. Rius i Taulet pronuncià el seu discurs al davant de la reina, d'Alfons XIII que era un infant molt petit i Sagasta que complia aleshores les funcions de president del Govern.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.