cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
29°

L'hora és arribada! (1891)

Aquells dies de primavera i amb aquesta consigna els anarquistes de l'Estat espanyol començaven una forta campanya de propaganda entre les masses rurals, especialment per tota Andalusia. Els propagandistes escampen la seva gran Idea llibertària a través de la paraula i del llibre, sempre fent camí, cap a les ciutats més conegudes i els pobles més amagats. Aquesta mena de fe dels militants responsables de difondre els aspectes de la seva ideologia contra vents i tempestes només la trobam, en aquesta època, entre els rengles anarquistes. Els altres moviments revolucionaris no manifesten la mateixa confiança ni en la paraula ni en els discursos. Per als llibertaris, la paraula és l'eina de la revolució. I en això, l'anarquisme mostra una certa semblança en la fe religiosa com bé han explicat historiadors com Gilles Lapouge o Jean Bécarud. Els màrtirs de la paraula també seran un fet en aquest cas.

Com ho foren els cristians dels primers segles que vessaren la sang pels evangelis o els protestants del segle XVI que patiren persecució a causa de defensar la seva Reforma. Així, els anarquistes que duien a terme aquella missió deien: «Si els homes practiquen la injustícia i desconeixen la Veritat, que és la justícia, caldrà predicar-la amb paraules i fets. Per això és necessària una educació popular...».

I aquesta propaganda, intensa, sacrificada, es multiplica i dóna com a fruit, el 1901, les vagues, actives en tota Andalusia i també a les zones industrials de Catalunya i Astúries. Ara bé, la major part dels pagesos no sabien llegir ni escriure... Així doncs, com podien arribar a conèixer les idees exposades en els fulls de propaganda repartits pels anarquistes? Diaz del Moral ho explica. És un mecanisme primitiu però eficaç. A qualsevol lloc, a qualsevol racó de la ruralia, on ha arribat un d'aquests quaderns, llibrets o fulletons, es forma un grup de curiosos, en una casa o en el lloc que sigui, sota el brancatge d'un arbre o dins un estable, on un camperol coneixedor de les primeres lletres llegeix en veu alta els papers. Seguidament munten el debat i no se'n tornen a ca seva fins que les idees han estat prou aclarides. I aquests homes del camp, analfabets, que han sentit sonar les campanes de l'anarquisme, fan també el seu apostolat, ací i enllà, a la taverna o en els camps de blat. Se n'adonen de la gran sort que tenen aquells que poden gaudir de la lectura, ells que sense haver anat un dia de la seva vida a escola, havien de guardar ovelles o porcs des dels sis anys. La lectura... Quin plaer! Quin llenguatge!

Els més instruïts copiaven, fins i tot, els passatges o les frases més interessants de qualsevol full de propaganda, amb un tros de carbó, sobre qualsevol mur emblanquinat, i després, aquells mots, aquella idea, servia per catequitzar més pagesos. Altres hi havia que s'aprenien uns textos de memòria i els recitaven a un altre camperol, fins que també s'ho sabia, com els catòlics el Parenostre... La premsa libertària es trobava present a tots els indrets proletaris i els diaris o periòdics més llegits eren El Productor, Tierra y Libertad, Iluminación... Els llibrets de Bakunin i Anselmo Lorenzo són guardats i respectats com els cristians guardaven i respectaven els texts dels catecismes. Tots tenen clar que la societat, per tal d'esclavitzar els treballadors i la gent humil, ha fet falses consagracions, com allò que algú és rei per la «gràcia de Déu» o president de república en nom dels rics i els poderosos.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.