Ja és sabut que en temps de la nostra guerra civil, aquí a Mallorca, els voluntaris aviadors italians conquistaven molts de cors femenins per a desesperació dels jovençans mallorquins. Els que aquí moriren tenen encara el seu mausoleu en el cementeri municipal de Palma. D'altres foren destinats a la península i a l'església dels Caputxins de Saragossa hi ha una altra cripta funerària que vaig visitar fa temps. No morí, però, malgrat tot el risc de cada vol de guerra, «Gamba di Ferro», el capità d'aviació Ernesto Botto, torinès, nascut el 1907, que havent estudiat amb molt de profit Física i Matemàtiques ingressava en l'aviació del seu país el 1929, aconseguint el greu de sotstinent i el títol de pilot el 1932. El 1936 ja era capità, destinat al IV Estormo de Caça Terrestre i participava en la guerra d'Espanya. Fou greument ferit sobre Fuentes del Ebro l'octubre del 37 i li hagueren de tallar una cama. Això li valgué el malnom «Gamba di Ferro», a causa de la pròtesi feta de metall i li atorgaren la Medalla d'Or al valor militar, màxima condecoració de la Itàlia feixista. De retorn a Itàlia, demanava tal dia com avui de seguir en el servei actiu amb una cama artificial. L'hi concediren el maig d'aquell any i fou destinat al 40 de caça, i representà Itàlia al cap d'una esquadreta en el festival d'acrobàcia aèria celebrat a Staken, Alemanya, on fou felicitat per Hitler. Passà al IV Stormo de Caça ja en temps de la II Guerra Mundial i va combatre en el cel de Sicília i Àfrica, sempre fidel al Duce. Ascendí a tinent coronel el 1941 i el 1943 tenia el comandament de l'Escola de Caça de Goritzia. Fou després subsecretari d'Aeronàutica de la República Social i era separat de l'aviació després de la guerra. El seu malnom «Gamba di Ferro» trobava la seva justa significació en un part que l'historiador Alcofar Nassaes, gran especialista del tema, reproduïa en un dels seus articles: «Voluntari en missió de guerra per l'afirmació dels seus ideals feixistes, demostrava en qualsevol circumstància ser un pilot de caça de gran coratge. Comandant d'excepcional perícia i fèrria voluntat aconseguí, al cap de la seva esquadreta, en aspres combats, cinc victòries individuals i quinze col·lectives. En el cel d'Aragó s'enfrontava amb extraordinària combativitat l'enemic en una greu situació d'inferioritat numèrica i tàctica i abatia personalment un adversari. Ferit per un projectil que li fracturava el fèmur no deixava la lluita fins que paralitzat es precipitava des d'una altura de dos-mil metres. Quan li tallaren la cama dreta donà una meravellosa prova de fortalesa d'ànim i de força espiritual, mostrant-se únicament dolgut perquè la seva mutilació aturava la seva carrera de pilot. Després de molts dies entre la vida i la mort, fou per als seus camarades lluminós exemple per la seva serenitat i els sentiments d'heroi...». Gamba di Ferro. Quines coses!