Jekyll, Hyde i Stevenson (1886)

Miquel Ferrà i Martorell10/03/99 0:00

Tal dia com avui, Scribner, de Nova York, edita The Strange Case of Dr. Jekyll amb Mr. Hyde, una de les obres més originals del gran Robert Louis Stevenson (1850-1894), extraordonari faulista, mestre del relat d'aventures i misteri, amb el seu estil immillorable capaç d'arribar amb eficàcia a qualsevol lector. En aquest cas l'autor de L'illa del tresor fuig dels espais oberts de la mar i entra dins la nit dels carrers freds i foscos de Londres on s'enfrontarà, a través del seu personatge, al problema d'oposició del bé i el mal, un i altre a cavall de la més llavorada intriga en dosis paralel·les. Prolífic narrador, Stevenson n'ofereix un prestatge de llibres en bona part oblidat, des del 1866 a l'any de la seva mort. Són setze obres publicades en vida i trenta-tres post-mortem. En total, una producció «fastàstica» de quaranta-nou volums d'indubtable qualitat en un noranta-nou per cent, segons els especialistes més exigents. Però no és estrany. La mateixa vida de Robert Louis Stevenson és una autèntica novel·la. Qui ha dit que l'obra i l'autor no tenen res a veure l'un amb l'altre?

En el cas del gran Stevenson la coordinació és perfecta: una família burgesa i puritana, una jovenesa rebel, nombrosos viatges amb pocs doblers i riques experiències, una intensa activitat literària, una obra ètica i optimista que no descuida la fèrtil imaginació, la crítica social, el que és real i també el que és distant i sobrenatural... Com en tota època, les capelletes literàries de tot el món de la cultura xocaven en aquells dies en una brega inevitable: misticisme contra racionalisme, romanticisme contra naturalisme. Però els consagrats exquisits místics o racionals, romàntics o naturalistes, ignoraren Stevenson i no el deixaren entrar en el mític temple dels déus de les lletres. La genialitat d'aquell home sol els desarmava però així i tot el feren passar pels racons, sense pena ni glòria. Després d'un èxit «comercial» més que evident, Stevenson, cansat dels fills de puta que li negaven el pa i la sal dels cenacles, marxà a les illes oceàniques i es decidí a viure en el Pacífic sud, a Upola, arxipèlag de les Samoa. Allà, els indígenes el batiaren amb el nom de Tusitala, que vol dir «narrador», i el varen admetre com un més d'aquella terra. Fou cap de família nombrosa i morí el 3 de novembre de 1894 a la seva possessió de Vailima. El sepultaren en el puig Vaea, en el decurs d'unes exèquies populars molt sentides. Però fora de la seva tomba continuava viva, a tota hora i tot temps, la doble personalitat del doctor Jekyll i Mister Hyde, és a dir, el bé i el mal, dos principis immutables que només el cinisme pot negar.