Sarah Kane, la Fedra del febrer (1971)

Neix a Londres un matí de febrer i tal dia com avui és batejada amb el nom de Sarah. Son pare és un periodista del Daily Mirror i la seva família és profundament cristiana i puritana. Ja petita, als set anys, escriu la primera narració i deixa astorada la mestra, ja que és un text ben escrit, massa ben escrit per a l'edat de l'alumna i alhora tracta sobre un home que troba un final violent, una violència que ella ja sap tenyir amb totes des tintes dramàtiques d'un Poe. Dirigeix obres de Txèkhov al col·legi quan és gairebé adolescent i atreta per aquell món estudia teatre a les universitats de Bristol i Birmingham. Comença a escriure aleshores la seva obra Blasted, amb la qual vol impactar els espectadors. La veurà representada, amb crítiques en contra, al Royal Court Theatre Upstairs, al llarg del febrer de 1995. Molts consideren que és una obra per «vomitar» i que Sarah Kane, ella mateixa, escrivint allò, ha vomitat sobre el teatre britànic. Aquesta obra, si és que es pot dir així, es troba ambientada a l'habitació d'un hotel de Leeds, en el comtat de York, vora el riu Aire. Un periodista i la seva al·lota es troben de sobte amb la intromissió d'un soldat que reparteix llenya i violència a balquena, tot començant així un «menage a trois» molt rar on hi haurà escenes de sadomassoquisme de tota mena: fel·lació, defecació, pluja de pixum, violació homosexual, tortures, mort, canibalisme... Tota la brutor capaç de regirar el ventre de qualsevol individu mitjanament civilitzat.