Havia caigut en coma. Gemegava lleugerament. Quan sortí de la seva fonda letargia, el bisbe de Santa Marta era al seu costat i aleshores, el prelat, amb bones paraules, li explicà que havia arribat l'hora de prendre els darrers sagraments. Bolívar es va remoure en el llit, mirà fixament el clergue i digué:
"Tornau més tard. Ara no en tinc ganes...
El bisbe va fer un gruny i es negà a marxar. Bolívar, vivament, repetí l'ordre, com un capità al seu sotsoficial...
"Sortiu d'aquí immediatament! Després va fer venir els seus ajudants, Fernando, Robert Wilson i el jove Miranda i els preguntà: "Què dimonis significa això? El bisbe creu que m'estic morint! Cridau el metge! No estic per aquestes berbes! I a poc a poc, ja més convençut que anava perdent les darreres forces, escrigué la darrera carta als seus patriotes:
«Tots heu vist els meus esforços per plantar la llibertat allà on hi havia la tirania. He treballat desinteressadament, abandonant els meus negocis i la meva fortuna i fins i tot la meva tranquil·litat. Em vaig separar del comandament de la lluita quan vaig veure la vostra desconfiança. Els meus enemics abusaren de la vostra credulitat i trepitjaren el que m'és més sagrat: la meva reputació i el meu amor a les llibertats. He estat víctima dels meus perseguidors, que m'han conduït a les portes del sepulcre. Jo els perdon. En desaparèixer d'entre vosaltres, la meva estimació em diu que he de manifestar els meus darrers desitjos. No vull altra glòria que la consolidació de Colòmbia. Tots heu de treballar pel bé inestimable de la unió: els pobles obeint l'actual govern per alliberar-se de l'anarquia; els ministres del santuari dirigint les seves pregàries al cel; i els militars emprant la seva espasa en defensar les garanties socials. Colombians! Els meus darrers vots són per a la felicitat de la pàtria. Si amb la meva mort s'aturen les bregues de partit i es consolida la unió, jo baixaré tranquil a la tomba...».

Simón Bolívar, l'home que més havia fet per les llibertats dels pobles americans, personatge de família benestant, moria pobre, sense un sou a la butxaca. Ho havia donat tot. Les idees, la vida i la fortuna. A la hisenda Sant Pere, de Santa Marta, s'apagà la seva exaltada existència.