Antonio García Gutiérrez, poeta, escriptor dramàtic i acadèmic, natural de Chiclana, Cadis (1813"1884) se sent atret per l'episodi de les guerres de la Germania de València i Mallorca, la revolució dels menestrals i els pagesos contra la noblesa del segle XVI a causa dels abusos fiscals. Se centra en un personatge agermanat de València, el cabdill dels revoltats Joan Llorenç i compon una peça de teatre a la moda romàntica de lèpoca. L'acció evoca l'any 1519 i l'obra estrenada i representada a Madrid vuit vegades agrada poc, per consabuts motius polítics, als burgesos de la capital. L'encarregat de la censura, que era, curiosament, algú anomenat Narcís Serra, la prohibí, tot dient que no es podia representar «per la seva tendència política i encara més, tot considerant que el drama és bo...». Però Narcís Serra, que patia paràlisi, baixà al sepulcre al cap de pocs dies i la cosa, represa, pogué seguir endavant. Molts crítics consideraven, però, que la figura de Joan Llorenç tenia més possibilitats. Així i tot, per altres, fou tot un míting progressista sobre l'escenari:

«"Germans! El goig és gran! Sou lliures, com el presoner que s'allibera del calabós. La forta tirania que ens ofegava ha donat força a les nostres mans i esperit al nostre cor. Ja ho heu vist.
»Ara amb un poc d'or ens volen comprar, tot posant preu al nostre honor... Un crit ha llançat València, rebutjant les injustícies i els tribunals corruptes. Per això acudeixen armades les germandats i per això ens pesen tan poc les esmolades espases. Per això, el poble, avui, és tan ardit i mostra tant coratge i per la seva llibertat, jura, la plebs, guardar aquesta germania. Només així podem respondre a necessitat tan alta. I el poble valencià, sortint de la seva apatia, s'ha donat, amb pròpia mà, el seu govern. Ell, el poble, a tots us crida, a la justícia del seu moviment inflexible i des d'ara, les nostres lleis trobaran compliment i els nostres jutges seguretat... Crec que és bon presagi, havent trencat el poble sencer les seves cadenes seculars...»

Aquesta és la tònica del llenguatge i els diàlegs. El crític José Lomba comenta, per altra banda, que l'heroi no dóna tot el que l'espectador n'espera. Entre consideracions filosòfiques, l'acció esdevé lenta i cau a poc a poc. Difícilment podríem representar avui en dia aquest teatre tal com va esser escrit. Però el missatge és encara vàlid i aquest capítol de la història una lliçó que mai no acaba.