algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

L'economia política de Kleinwächter (1896)

El doctor Frederic von Kleinwächter, professor de la universitat de Czernowitz i membre de l'Acadèmia Romanesa, publica a Leipzig, tal dia com avui, la seva famosa obra Das Einkommen und seine Verteilung, un dels textos que «descobreixen» la moderna economia política, que com explica l'autor en el pròleg de la seva primera edició alemanya d'un manual d'aquesta ciència, «des de feia molt temps estava vedat a Alemanya escriure obres d'economia política. Aquesta ciència, deien, no es troba prou desenvolupada. La construcció doctrinal d'aquesta matèria quan era clàssica aparegué en la seva època transparent i clara com el vidre però a poc a poc anà mostrant els seus defectes i ja no era capaç de resistir els dubtes que en els començaments sorgiren, de forma tímida, en el món científic alemany, però que després es varen fer cada vegada majors sota la influència de les doctrines socialistes...».

El que pensaven que era només utopia marxista s'havia obert camí i els avantatges socials i laborals de què la societat gaudeix avui en dia semblaven aleshores quelcom impossible. Kleinwächter explica molt acuradament com aquest camí s'anà fent a poc a poc però de forma definitiva. I ens parla de les antigues novel·les comunistes, d'aquell premarxisme literari que començà a obrir el ulls als il·lustrats i als romàntics. Així, en el curiós prestatge, hi posarien, entre altres llibres, La Utopia, de Tomàs Moro, La Ciutat del Sol de Campanella, la Història de Sevarambier de Vairasse, el Viatge a Icària de Cabet, el Codi de la Natura de Morelly, els escrits de Babeuf i Fournier, les descripcions de Nordhoff... És a dir, el comunisme racional positiu...

Diu Kleinwächter: «El pensament fonamental d'aquestes descripcions o aspiracions, quan tot és comú i que els individus viuen en aquestes comunitats com una gran família, té el seu suport en la propietat pública on es troben tots els mitjans de producció i per tant al sòl i el subsol, les mines, les carreteres, els mitjans de comunicació, totes les fàbriques i tallers, màquines, utensilis, eines, animals útils, matèries primes i auxiliars... Els ciutadans viuen en grans edificis comuns, com els soldats a la caserna o en els frares al convent...».

És clar que avui tothom gaudeix dels beneficis que predicava aquella revolució que en el segle XIX era perseguida a sang i foc.
Avui ja no parlam d'obrers i proletaris sinó de treballadors i professionals. Les dictadures, siguin les que siguin, van destinades al fracàs. Però la revolta laboral guanya victòries cada dia. Llàstima que els dos personatges més traïts del món siguin Jesucrist i Karl Marx.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.