Daniel Comboni (1831-1881) prepara la seva expedició missionera a Àfrica, concretament a Egipte. Llavors, ell i els seus pares blancs arriben a Marsella i d'allà es dirigeixen al Caire en l'embarcació de veles i vapor La Pelouse. Una vegada arribat a la capital egípcia, Comboni lloga dos vells edificis que havien estat residència de la comunitat dels maronites. El missioner observa aleshores que hi ha molts esclaus negres pels carrers i estableix un lloc de refugi i atenció sanitària. Indignat envers els mercaders de carn humana, Comboni s'exclama: «Hem de trencar les banyes al diable!». Les grans injustícies, els esclaus que arriben a la recerca d'auxili, alguns mig morts i entre els quals una al·lota negra de setze anys que expira en el llit de l'hospital, fan que els missioners preparin més allotjaments. Es necessiten més doblers i el pare Comboni comprèn que ha de tornar a Europa i demanar almoina com a mesura d'urgència...
«El primer amor de la meva vida fou per a l'Àfrica dissortada "escrivia" i deixant tot el que més estimava en el món vaig venir, per primera vegada, fa setze anys, a aquestes comarques per tal d'oferir la meva feina per alleugerar sofriments...».
Consolidades les fundacions al Caire, amb la col·laboració dels pares camils i de les religioses franceses de Sant Josep de l'Aparició, el pare Comboni s'embarca novament i retorna a Marsella i anant a la capella de La Salette, consagra Àfrica a la Mare de Déu. Després va a Alemanya i participa en el Congrés de Catòlics que se celebra en aquell país. Va llavors a París i funda un segon seminari per a les missions d'Àfrica, com ja havia fet a Verona. Pertot arreu fa propaganda a favor dels africans i parla amb governants i polítics demanant ajuda econòmica. Propaganda Fide, però, li atura el projecte. Així i tot, el gran missioner no es desanima i després d'una estada a Viena i Bohèmia torna a Àfrica. El seu lema és «Àfrica o mort» i la seva fórmula era «salvar Àfrica mitjançant Àfrica». Admirat per uns i odiat per altres, aquell home exemplar i solidari, denuncia els abusos de l'esclavatge i la colonització. Amb sotana blanca i turbant al cap, aquest entossudit clergue, nascut a Limone Sul Garda, a Itàlia, s'entrega fins a la mort, víctima de febres malignes, a Khartum. Tenia divuit anys quan, admirat al davant de la figura de l'explorador Mazza, jurà dedicar la seva vida a protegir els africans. Es curiós que tot el que va dir i va fer Comboni en el segle XIX sigui avui més vigent que mai. El seu esperit de sacrifici, la seva solidaritat amb els més febles, la seva clara visió dels problemes africans, la seva condemna de la tirania i el colonialisme, són tan vàlids com el primer dia.
