Rudolf Nureiev, després de presentar a l'Òpera Garnier de París la seva producció La baiadera i aparèixer per darrera vegada en públic, es retira víctima d'una misteriosa malaltia que el durà a la tomba.

Pàl·lid, la cara xuclada, afeblit al màxim, observà la funció des de la llotja, amb el seu metge Michael Canesi. Dos dels ballarins l'hagueren d'ajudar camí de l'escenari, on pujà i es va asseure mentre el ministre de Cultura britànic, Jack Lang, el condecorà.

El públic, dempeus, l'aplaudí devers deu minuts. I de la vista del públic desaparegué per a sempre. El retrobarien ja cadàver, a París mateix, el dia dels Reis del 1993, en el cementiri rus de Sante-Geneviève-des-Bois.

Nascut el 1938 dins els ferrocarril transiberià, prop d'Irkutsk, fill d'un instructor polític de l'Exèrcit Roig, Hemet, i de Farida, gent molt pobra, tàrtars musulmans d'Ufà, a la Bashkiria, tenia només cinc anys quan decidí de dedicar la seva vida al ballet.

Sa mare l'havia entrat, d'amagatotis, a un teatre local i després de contemplar admirat les evolucions dels ballarins, li entraren ganes de fer allò sempre seguit.

La seva carrera començà quan Anna Uldetsova, dels ballets russos de Diàguilev, el va veure actuar a l'escola i li aconseguí una beca per a l'Acadèmia Agripina Vaganova, de Leningrad.

Aprofitant una gira no torna mai més a la Unió Soviètica, on potser no s'atrevia a practicar certes llibertats.
Tenia aleshores vint-i-tres anys i tot el món esperava les seves actuacions. Anà a Dinamarca i estudià amb el ballarí famós Erik Bruhn, que va esser company professional i relació íntima. Després, a Copenhaguen estant, fou contractat per a ballar amb Margot Fonteyn Giselle, en el Covent Garden de Londres. Fou aquell el punt de partida cap a la fama.

Es va fer ciutadà britànic, debutà en el cinema i la televisió i aconseguí grans èxits en els millors teatres de Nova York, Melbourne i, especialment, París, on fou Mestre de Ball del Ballet de l'Òpera i adoptà la nacionalitat austríaca.

En temps de Mikhaïl Gorbatxov el deixaren visitar Rússia per veure sa mare, ja molt velleta, i ballà en el Kirov, on el seu nom fou afegit als grans noms russos del ballet com és el cas de la Pavlova, Nijinski i Karsavina.

Quina era la malaltia que Nureiev mantingué en secret fins al final de la seva vida? Cinquanta-quatre anys és una vida relativament breu on Nureiev destacà per la seva passió pel ball i la seva autoexigència sense limitacions que el convertí en un dels grans artistes del segle. És clar que al costat d'aquesta lliçó n'hi ha d'altres.