Fa deu dies que el Che Guevara amb la seva guerrilla és a la selva boliviana. Plou molt i el grup ha d'emplomar tota l'aigua de la tropical tempesta, A la fi, en una placeta ombrívola, es poden instal.lar sota la carpa que porten, una carpa feta amb lona de camió que deixa traspassar part de la pluja. El Che descansa en la seva hamaca de nylon i escriu en el seu diari. Aprofita un dietari editat a la República Democràtica Alemanya... «Tuma, Jordi i jo hem explorat les voreres del riu Ñacahuzu i n'hem inspeccionat les fonts. Amb la pluja, el riu estava desconegut i ens ha costat prou feina arribar al punt de destí. Aquest és un filet d'aigua que té ben tancada la desembocadura. Si el preparam com ens convé podrem tenir aigua potable sempre seguit per al nostre campament. Retornarem entre els nostres a les nou i busques de la nit i trobàrem els homes sense novetat...».

Els guerrillers instal·len un observatori des d'on dominen tota la zona. Sempre prevenguts, fan torns de guàrdia i exploració.
Són torns de tres hores que semblen llarguíssimes. Pombo i Marcos van fins a la font, sempre amb el terreny embassat i el riu molt crescut. Però l'aillament dels guerrillers no és tal. Com el Che sospitava, les visites molestes apareixen sovint. Ara són uns pagesos d'Argañaraz que diuen que anaven de passeig pel boscatge i s'hi han perdut, després uns caçadors, llavors un jeep amb tres homes del servei de lluita contra el paludisme... Des de La Paz, la capital, un altre jeep porta voluntaris, entre d'ells Ernesto, un estudiant de Medicina bolivià. El Che compta aleshores els efectius del seu «exèrcit». Són dotze persones. S'esperen vint homes més per part d'un col·laborador de malnom «En Xino». Mentrestant, aquesta dotzena d'incondicionals segueixen el Comandant Guevara a fer més i més exploracions per aquella contrada fluvial que haurien de conèixer com el propi «ego». La pluja segueix amarant cossos i uniformes. Han arribat més armes. Marcos té una «Garand» i han donat un M"1 del dipòsit a Rolando. Hi ha a la zona un ranxet i alguna terra de conreu. El Che la veu indispensable per a rebost permanent de la guerrilla i demana algú amb coneixements agrònoms que sigui de total confiança. El revolucionari en cap té molt clar que la primera acció és concentrar tropa i fer del punt de concentració una base estable, amb municions, queviures i organització estratègica, és a dir, controls, paranys i angles de defensa. En aquest mateix diari, cada data anirà demostrant, però, que Bolívia no és Cuba, que no existeix en aquest país i en aquest moment cap tipus de conciència revolucionària. Els dotze quixots, difícilment, arribaran a la vintena. I el Che pagarà amb la vida tanta ineficàcia...