Simón Bolívar arriba a París, en el seu segon viatge a la capital de França, i es troba amb el gest presumptuós de Bonaparte, un gest que disgusta fondament l'heroi independentista veneçolà. Considerà el «criolla» que el «cors» era un traïdor al poble francès i als seus drets i ideals. Mai no podria oblidar aquell sentiment de repugnància que li produí la desmesurada supèrbia napoleònica. Va dir i va escriure als qui el volien escoltar i llegir: «Jo adorava Bonaparte quan era l'heroi de la República, el geni de la llibertat. Es va fer emperador i des d'aquell dia el vaig considerar un tirà, un hipòcrita, un entrebanc per al progrés de la civilització. El seu gest causà en la meva ànima una gran indignació. Jo, que estava dominat per un fanàtic amor envers les llibertats públiques mai no vaig poder entendre Bonaparte i mirava sorprès aquella França que havia canviat una corona pel barret frigi de la llibertat. Em semblava impossible el que estava veient, un poble que s'havia mostrat implacable en el seu odi a la tirania, desitjós d'igualtat, que es limitava suara a contemplar impassible el fracàs de totes les seves conquestes socials...».

Simón Bolívar, tot i que estava envoltat de bonapartistes, en el propi territori francès, no es mossegava la llengua...
"Des que Bonapart s'ha proclamat emperador, la seva glòria em sembla el resplendir infernal...
"Calla! Simón! Calla!" li deia la seva amiga i amant, set anys més vella que el «Libertador», Fanny Dervieu du Villars, de Bilbao, que tenia com a llinatge de fadrina Aristeguieta... "Alerta amb el que dius. Aquí les parets tenen orelles i et poden causar un gran disgust...
"El meu disgust mai no podrà ser major que el que m'ha produït Bonaparte mateix traint la fe que jo tenia posada en la seva gestió revolucionària.

I de la mà de Fanny, Bolívar entrà a formar part del cercle més aristocràtic de París; perdé doblers al joc i despertà passions femenines. Quan ja mancava poc per a la coronació de Bonaparte, en una festa celebrada a casa de l'ambaixador espanyol, el diplomàtic el convidà a formar part del seu seguici en la cerimònia imperial que havia de tenir lloc a la catedral de Nôtre Dame. Al davant de la sorpresa del diplomàtic i de tots els presents, Simón va respondre: "Li vull agrair de debò la seva gentil invitació, senyor ambaixador, però no la puc acceptar. Ja sé que moltes persones donarien tot el que tenen per poder assistir a l'acte de la coronació però jo ho consider una traïció per part de qui tenia tota la meva admiració i ara només té el meu menyspreu. Us prec d'excusar-me d'haver d'anar a tan vergonyós espectacle...
"Però cavaller... Tal volta no sabeu que només dues persones en el món, entre els convidats, s'han negat a assistir a la solemne cerimònia, és a dir, el gran Beethoven i la pròpia mare de Bonaparte?
"Doncs ja som tres, senyor ambaixador, i és una pena que els autèntics republicans hàgim de ser sempre tan pocs...
Diuen que el dia de la coronació, a començament de desembre, Simón Bolívar es tancà dins la seva cambra i es negà a veure i sentir la bauxa popular pels carrers.