En esclatar la Primera Guerra Mundial, els Estats Units es mantenen neutrals, a l'expectativa. En aquestes dates arriba al port de Nova York el comte Johan von Bernstorff, nomenat ambaixador del Kaiser i aquest personatge, emparant-se en la immunitat diplomàtica, organitza una xarxa d'espionatge a tot el continent americà. Compta amb homes molt capacitats i eficaços que duen a terme tot un seguit de sabotatges, en aquest cas contra instal·lacions portuàries i indústries de guerra. Un d'aquests espies és el capità Karl Boy-Ed, que té per missió evitar que els navilis de qualsevol bandera portin municions a Europa. Un altre arriscat subjecte és el capità Fritz von Papen, que té èxit en diferents sabotatges a les fàbriques de pólvora, productes químics i material bèl·lic. Un agregat comercial, el doctor Heinrich Albert, du les finances de totes aquestes operacions i s'encarrega del pagament als agents secrets, de cada vegada més nombrosos. El govern de Washington posa aleshores en marxa en servei secret, depenent del Tresor Nacional, amb jurisdicció a tot el territori i un nombre de missions excessivament complicat, des de la repressió en la falsificació de paper moneda fins a la protecció de la persona del president. També l'Exèrcit i la Marina tenien els seus serveis d'investigació però entre tots no aconseguien d'aturar aquella guerra urbana i secreta. Tal dia com avui, com a resultat d'aquestes accions d'espionatge, un estol de vaixells mercants nord-americans explosionava a mar oberta, sense deixar subministres ni supervivents.
Era un èxit més del capità Boy-Ed i els seus artefactes de rellotgeria, posats en hora per esclatar en aigües internacionals. Tot això plegat fa que ploguin les denúncies contra pacífics ciutadans alemanys i austríacs, prop d'un milió d'immigrants entre homes, dones i nins. Tots ells són a punt de ser internats en un camp de presoners. Per sort, els èxits del Contraespionatge americà començaven a donar fruits. Els agents federals trobaren en una habitació del consolat suís molts de baguls i caixons plens de papers i segellats amb l'àguila alemanya. Fou una recerca en secret, sense que el personal diplomàtic se n'adonàs. S'endugueren tots aquells documents, amb llistes de noms i moltes altres dades i ràpidament, amb la discreta actuació de la policia, desmuntaren el sistema. Foren detinguts els espies i col·laboradors sense molestar els altres ciutadans d'origen germànic i fou obert un camp de concentració on hagueren de passar tot el temps de la guerra dues mil tres-centes persones. Hi havia hagut, certament, un greu perill per als alemanys innocents. La histèria popular, encapçalada per un home de Chicago, el senyor A.M. Briggs, havia posat al carrer una organització de vigilants, l'American Protective League, que comptà amb dos-cents cinquanta mil membres. Això, en el país on es posava sovint en pràctica la trista «llei de Lynch» posava els cabells drets.
