Eisenstein roda la pel·lícula Ivan el Terrible, que serà una de les més importants del cinema soviètic. El rodatge és llarg. En dues etapes. La primera , des de tal dia com avui, del 1942 al 1943, en film blanc i negre, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial. La segona de 1944 a 1946, amb algunes seqüències en color molt ben aconseguides. La pel·lícula, feta amb gran estil, es considera el testament cinematogràfic de l'autor. La veta descriu la lluita d'Ivan el Terrible contra els boiars i el clergat, tot reflexionant sobre el poder polític. Ivan IV, anomenat el Terrible, fou el primer que va prendre el títol de tsar i regnà de 1533 a 1584. Es va fer famós per la seva brutalitat i entre els seus crims es contava que havia mort algunes de les seves dones a garrotades. Sembla que la pel·lícula va fer, efectivament, reflexionar el públic soviètic i no faltaren les comparances entre Ivan el Terrible i Stalin «el pare de la pàtria». Tant és així que el dictador rus i cap d'Estat prohibí la pel·lícula i és una sort que les còpies arxivades puguin haver arribat fins a nosaltres. Sergei Eisenstein morí el 1948 i enguany, per cert, es compleix el centenari de la seva naixença. Pocs directors russos han pogut igualar el seu geni i té el mèrit, entre altres virtuts professionals, d'haver perfeccionat la tècnica del muntatge, com ho demostra a la pel·lícula Octubre. També va saber donar un nou valor als primers plans, tècnica de la qual n'és bona mostra El cuirassat Potemkin, una viva narració dels fets revolucionaris de 1905.

Molt estudiada i molt imitada, l'obra de Sergei Eisenstein no pot mancar a cap antologia cinematogràfica.
Però anem al tema de la pel·lícula que comentam, i veiem qui eren els boiars. Es tracta d'un antic títol de noblesa hereditari, amb certs privilegis, que Pere el Gran suprimí el 1701. Quan morí el pare d'Ivan, Basili III, el 1533, la seva mare, Elena Glinski, assumí la regència, fins a la seva mort, el 1538. Des d'aquesta data s'obre la llarga etapa de regència dels boiars. En aquests anys, els nobles recuperaren molts privilegis i un cop el príncep pujà al tron, dirigí tots els seus esforços a sotmetre els boiars. Governà després amb l'ajut d'un consell privat, la «Rada», compost per diverses forces, que, temorenques dels aixecaments pagesos, donaven suport al poder estatal. Intensificà el règim de servitud i augmentà molt els imposts al poble, política que causà un fort malestar social que envaí Rússia en els darrers anys del seu regnat. La terrible guàrdia de corps del tsar, la famosa «opritxnina», creada el 1565, consolidà el seu poder. No és estrany que d'alguna manera, el «camarada» Stalin s'hi ves retratat.