Tal dia com avui, Brigitte Bardot intenta suïcidar-se. El motiu és que son pare, un ric industrial, afeccionat a la poesia, no vol que es casi encara, puix només té quinze anys. Ja des de petita, Brigitte volia esser ballarina i d'adolescent tingué ja la gran oportunitat de fer de model per a una revista francesa. Llavors, a causa d'això, la demanaren per fer papers secundaris en algunes pel·lícules. Trobant-se dins aquest ambient, el director de cinema Roger Vadim la descobrí i se n'enamorà. Es convertí en el seu mestre, en la seva mà dreta, en el seu amant. Es volgueren casar però Nicolau Bardot s'hi oposà. Quan ella, aparentment desesperada, es volgué llevar la vida, son pare s'alarmà molt i li va prometre que tot d'una que tingués devuit anys celebrarien aquelles noces. I així va esser. El 1952 es casaven i tot seguit Roger Vadim la va introduir en el món del cinema. Creà per a ella el personatge eròtic que la faria famosa. Quan tenia 23 anys, amb la pel·lícula Et Dieu cra la femme, esdevingué el mite cinematogràfic que produïa per a França més divises que la casa d'automòbils Renault...

«Roger Vadim va esser el meu primer marit. Però sempre el tinc en el meu cor, prop de mi, com un germà major, com una referència a tota hora present...».

Aquests mots, del seu llibre de memòries, demostren una certa nostàlgia d'aquell primer amor. El seu segon marit, Jacques Charrier, amb qui va tenir el seu únic fill, Nicolau, no fou tan tendre i equilibrat...

«A Jacques el vaig estimar molt però també li tenia molta por. Em pegava. I per a més burla, al davant de tothom, es mostrava ell mateix com la víctima...».

Aquest segon matrimoni no arribà als dos anys. El tercer marit fou Gunther Sachs, del qual explica que «era un veritable príncep, però m'enganava. I jo l'hi tornava ull per ull...».

Després d'això, Brigitte ja no creurà en el matrimoni fins que troba el seu marit actual, Bernard d'Ormale, set anys més jove. En el camí resten els altres amants, Sacha Distel, Serge Gainsbourg, Christian Kalt, Alain Delon... La majoria d'aquestes relacions són breus i tempestuoses...

«Alain Delon és una persona que em posa malalta i ell ho sap. És mala persona. Mai no li podré perdonar que fes publicitat de la pell dels animals...».

I és que Brigitte Bardot és el cap d'una fundació i d'una creuada en defensa dels drets dels animals...