El restaurant Felfela del Caire és un establiment on sempre va bé tornar-hi. La seva àmplia carta ofereix plats ben atractius de la cuina de la terra sense sofisticacions. Una sopa de vegetals, amb els bons productes del Delta, ja és una entrada excel·lent. Se serveix dins una petita casserola de metall, amb mitja llimona d'aquestes petites i rodones que es cultiven a l'oasi del Faium. La varietat de les diverses classes de vegetals li dóna un magnífic i nutritiu sabor. Aquests petits, senzills i necessaris regals són un al·licient més de la terra egípcia que viu gràcies a un riu que, a partir del Caire, s'obri com un immens ventall de verdor que, quan arriba a la Mediterrània, ocupa tota la costa que comença a Abu Sir, passa per Alexandria, Rosetta, Damiata i acaba a Port Saïd. Ben mirat, l'obertura de verdor encara segueix paral·lela al canal de Suez des Port Saïd fins a Ismailia. El Delta del Nil és com un miratge tancat entre dos deserts i la mar: dues mars d'arena i una d'aigua. Quan s'està a una taula del Felfela no s'hi pensa massa, en la terra generosa. Al final, amb la presència d'aquest o d'altres plats, serà inevitable reconèixer i agrair el regal de l'aigua que arriba de més enllà del Sudan i que fins a les grans piràmides va més o menys controlada en forma d'un sol braç, llavors s'obri com una mà i tot és el Delta, i tot són verdors. Viatjar és conviure, compartir taula i paisatge. Mirant les coses de la terra que, tot i que mai no seran les nostres, sempre ens retornaran "com un mirall ben especial" la mirada que els hàgim fet arribar. Això ho pens ara, mort de ganes de tornar al Felfela i mirar la llista de plats com si fos la primera vegada i, un cop feta la tria, esperar amb impaciència l'arribada de la comanda. A veure com serà i què serà.
Tot ha vingut de sobte, amb el record d'una sopa de vegetals del delta del Nil al Felfela.
