Tal dia com avui el frares antonians rebien del rei en Jaume I, el Conqueridor, en el carrer de Sant Miquel, el solar per a la seva fundació mallorquina. Allà aixecaren un temple, segurament mescla de romànic i gòtic primitiu que amb els anys acabaria essent un edifici ruïnós i que hagué d'esser esbucat el 1757. El bisbe Llorenç Despuig posava aquell any la primera pedra d'una nova i ambiciosa construcció, de la qual era l'ànima el Comanador de l'Orde Damià Gelabert. Les obres es perllongarien prop de vint anys i aquell clergue no la pogué veure acabada. Segons la nota biogràfica del seu retrat, Damià Gelabert, Comanador de les Cases dels Canonges Regulars i Reial Hospital de Sant Antoni Abat i de Pàdua, el qual, després d'haver, en l'espai de trenta-quatre anys, tres mesos i sis dies del seu comandament, restaurat el culte diví i restablert la regular observància en aquella casa, la reedificà dels seus fonaments amb la seva església i hospital, entregant a Déu la seva ànima l'onze de novembre del 1762, als seixanta-set anys, set mesos i quatre dies...
El resultat és una bella mostra del nostre patrimoni històric i artístic dels estils del segle XVIII, combinació d'elements barrocs i neoclàssics, enriquida amb una col·lecció de pintures que representen episodis de la vida del sant titular, pare dels ermitants de la Tebaida. La tradició ens diu que l'autor d'ambdós edificis és Lluc Mesquida i Rosselló, natural de Santa Maria del Camí. Les arts plàstiques degueren esser en bona part obra de Joan Sastre Tamorer, pintor i escultor, que morí el 1797, trenta-cinc anys després de Mesquida, del qual diuen les cròniques que «fou soterrat dins l'església de sant Antoni Abat, en la qual obra i sobretot en el claustre hi treballà les formoses columnes i balustres que tant contribueixen a l'embelliment d'aquella construcció». Els especialistes hi han vist, per altra banda, una certa influència italiana, però és evident que tota l'obra sortí de mans mallorquines. Edifici famós i popularment celebrat, l'església i claustre de Sant Antoniet dels Ases forma ja part, per a sempre, de la història sentimental d'aquest poble. Ja des de l'edat mitjana els frares antonians propagaren aquesta devoció per tota l'illa i allà on més quallà fou a sa Pobla, essent el titular d'aquella església i de moltes capelles i temples de la Part Forana...
La literatura popular ens presenta goigs com aquests: «Vostra glòria és celebrada, sant Antoni gloriós; dins sa Pobla vila honrada escampau vostres favors».