Ignorant els últims avanços dins el camp de la medicina, les químiques de multinacionals i els aparells massa sofisticats, la gent mai no ha abandonat del tot els remeis que, des de temps immemorial, s'han utilitzat per recobrar la salut perduda, el vigor que se'n va. Això es veu perfectament als llocs on l'economia no permet gaire dispendis i els mals es guareixen amb allò que sempre s'han tingut a mà. Sovint són coses simples que la naturalesa deixa al seu lloc perquè s'agafi sense manies: com les pedres de santa Llúcia, que van molt bé per treure una busca que s'ha ficat dins l'ull; o les sangoneres, útils quan es vol fer una sagnia.

Aquests animals, les sangoneres, tenen un xuclador a cada extrem del seu cos llefiscós que pot adherir"se al cos d'altres animals i xuclar"los la sang. Hi ha espècies, d'un color verd fosc amb faixes negres, que s'utilitzen en medecina per extreure sang dels malalts. A alguns mercats orientals encara n'hi ha de posades a la venda. De forma natural es troben als punts molt humits, dins aigües de basses i rius (Als voltants del castell de Santueri, un lloc ombrívol de Binifarda on raja aigua és conegut com sa font de sa Sangonera). De vegades, quan algú es submergeix dins aquestes aigües habitades, en sortir es té la repugnant presència dels animals enganxats a les cames, que s'inflen ràpidament gràcies a la pròpia sang de la persona regirada amb la visió dels rams sangonosos penjant"li per les cames. Sembla que a les seves boques tenen alguna substància que fa que les ferides "les ferides que obren elles mateixes" cicatritzin ràpidament.

Després, segons els diccionaris i la realitat, hi ha unes altres sangoneres: són les persones que viuen o s'enriqueixen a despeses d'altri, exhaurint"ne els béns i els recursos; tamb són els negocis o altres coses que absorbeixen grans cabals. Però aquestes classes de sangoneres no naveguen per les fangoses aigües dels rius, ni estan tancades dins pots de plàstic a l'espera d'algú que vulgui fer la compra a un mercat oriental.