Camilo Torres celebra la primera missa. Ho fa envoltat dels seus
amics, a l'oratori del seu antic col·legi, el Liceo Cervantes.
Diuen testimonis que en el moment de consagrar el pa eucarístic,
tan emocionat estava, que li caigueren les llàgrimes. En sortir de
la sagristia digué: «Em sembla que he viscut quelcom d'irreal, com
un somni...». I pocs dies després, un altre somni d'aquest curiós
personatge es realitza. Marxa cap a Europa, a la niversitat de
Lovaina, igualment emocionat. El seu biògraf Walter Broderick
escriu sobre aquell moment: «Un observador qualsevol haguera vist
en Camilo el jove que gaudia d'un dels privilegis reservats a la
seva classe social. En tot cas, tot això no tenia res a veure amb
la situació que vivien els colombians que treballaven al camp i a
la fàbrica, lluitant per conquerir una miqueta de calma després de
tants anys de malson...».
Però qui era aquest Camilo Torres? Fill de la classe alta de
Bogotà, format com hem vist a les universitats europees, professor
de sociologia i capellà de la Universitat de Colòmbia, membre de la
Junta Directiva de la Reforma Agrària, va veure que només la
Revolució social podia alliberar el seu poble. Al mateix temps
observa que les jerarquies eclesiàstiques del seu país fan costat
als poderosos, als cacics, als assassins de guant blanc, als
polítics corruptes i, fins i tot, als grans capos de la droga.
Contra tots aquests oligarques, en aquells dies, s'ha creat
l'Exèrcit d'Alliberament Nacional i Camilo, renunciant als seus
privilegis sacerdotals, es llança a la lluita guerrillera. Aquest
va esser el seu missatge: «Crec que la lluita revolucionària és una
lluita cristiana... Jo he sacrificat un dels drets que estim més
profundament, és a dir, poder celebrar el culte extern de
l'Església com a sacerdot, per crear les condicions que fan més
autèntic aquest culte...».
Camilo Torres Restrepo mor en combat el 1966 i aleshores es
converteix en símbol per als revolucionaris de tot el món,
especialment per tots aquells que es troben sotmesos a
insuportables nivells de pobresa i que només troben sentit a la
lluita per l'alliberament de l'Amèrica Llatina. La darrera carta de
Camilo Torres a sa mare abans de marxar cap a la guerrillla deia,
entre altres coses: «A causa de certes informacions de darrera hora
he decidit amagar-me mentre la situació s'aclareix. Així tu estaràs
més tranquil·la i jo també. La teva situació econòmica està
assegurada per a tots aquest temps i per a qualsevol imprevist.
Estic en bon lloc i bona companyia... Tu sempre has tingut coratge
i m'has sabut animar. Si faig ara alguna cosa per Colòmbia és
gràcies a tu...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.