Els cronistes situen aquesta llegenda tal dia com avui a Segòvia, ciutat on hi havia una important colònia jueva, amb forta influència sobre l'economia de la població però al mateix temps molt odiada pels cristians, que no poques vegades, per tal de no haver de tornar els préstecs, feien córrer calúmnies per criminalitzar-los. Conten, doncs, que l'escolà major de Sant Facund es trobava en gran pobresa familiar i anà a demanar doblers a tots els amics, els quals no dubtaren a enviar-lo a fregir ous de lloca.

En aquella situació desesperada, sense poder donar prou pa als seus fills, va rebre els crits de la seva dona: "Has de cercar una feina millor pagada si no vols que els teus fills morin de fam...

Però l'escolà major era molt peresós. I abans de posar-se calls a cada mà, digué: "No tenc més remei que demanar un préstec als jueus...

Dit i fet, visità el prestamista hebreu que considerava més honrat. Aquest li demanà garanties o fiadors. L'escolà major no tenia una cosa ni l'altra. Aleshores, el jueu li oferí una alternativa...

"Si em portes una hòstia consagrada de la teva església et donaré els doblers sense reemborsament ni interessos...

L'escolà major s'espantà però després, a poc a poc, hi consentí.

Aquell mateix vespre, una «sagrada forma» estava en mans dels rabins de la sinagoga, on prepararen una caldera d'aigua bullent per fer escarni al misteri eucarístic. Però l'hòstia en lloc de caure dins la caldera, va prendre el vol, mentre un gran renou estremia els murs de la sinagoga i els crivellava. Després, aquella hòstia encara no profanada es dirigí, vola que vola, cap al Convent de Santa Creu. Entrà en el temple i restà en l'aire al davant d'un frare que celebrava missa. El religiós l'agafà i en combregà. Després, contà la feta al pare superior i aquest el contà al bisbe, Juan Tordesillas, el qual obrí una investigació. L'escolà major confessà la seva culpa i don Myr i els altres notables de la sinagoga foren capturats i processats. El rei confiscà la sinagoga i la destinà a culte cristià amb el nom de Corpus Christi...

Aquesta llegenda amb un argument semblant la trobam a molts altres indrets de l'Europa cristiana. La força imaginativa dels calumniadors no era tan fèrtil com podem pensar. Però aconseguien més d'un cop el que havien tramat: la desaparició física del prestamista, la confiscació de tots els seus béns i el crematori de documents, hipoteques i rebuts.