cielo claro
  • Màx: 22.25°
  • Mín: 13.08°
22°

El cant de la presó (1936)

35530

Presons de la Guerra Civil. Carn indiscriminada de calabós, vet ací un aspecte de la tragèdia del 36 del qual gairebé no es parlà en literatura al llarg de quatre dècades de Dictadura. Però entorn del tema sí que hi trobarem obres admirables, poesies de gran sentiment, fidels a la realitat de l'home, compromeses amb les reivindicacions socials, la veritable poesia que qualsevol que toqui amb els peus a terra i vegi més enllà de les floretes i les papallones. Jorge Guillén la titulà: Una presó i amb pocs mots ho diu tot clar i llampant, amb la denúncia que pertoca...
«Aquell home no tingué mai història, / Però tenia història com tots / els homes. Certa crisi... L'entristia / recordar. Un cop parlà, serè. / Evoc la meva presó, no les 'meves presons'/ fou molt breu el meu pas per la presó. / Presó en hores de mortal perill / Ens envoltaven només fratricides/ avui la sort comuna serà la meva sort? / Que sense forma de llei se m'afusella / en nom de l'Etern, aquí tan bèl·lic, / De les seves milícies i dels seus devots? / Confiar en la meva estrella fou el meu ajut / —No en Déu?— Va amb els assassins! / Segons els assassins i els seus còmplices».
Nascut el 1893, Jorge Guillén, poeta en llengua castellana, de la generació de Lorca i Alberti, sabé conrear la poesia hermètica, dins la línia d'un Mallarmé o si voleu, d'un Eliot o un Valéry, però sense descuidar mai els valors de l'home que no poden esser venuts a un elitisme bord. Amb una perfecció formal que ningú no li pot discutir ens presenta una visió esperançada del món i alhora un clam d'angoixa envers dels germans sofrents. En aquests versos dedicats als presoners polítics, Guillén ens sap donar una queixa dolorosa i profunda. Com poden pensar els que empresonen i maten que Déu pugui estar de part seva? Quin Déu és aquest?
Evidentment no és el Déu de l'Evangeli... Com pot estar Déu dins la cartutxera d'un fraticida? Com pot dirigir una matança encara que algú la pugui fer en el seu nom? Hi podríem afegir aquests altres mots del poeta: «Opina un civilitzat. / Com? Amb els seus avions. / O és influència del Fat? Opina un desconegut. / Com? Amb una pistola. Cau un home malferit? / Opina un color: el blanc. / Com? Amb algunes bales. / El negre ha d'esser el blanc? / Opina un govern fort. / Com? Un tanc al carrer. / Mort, mort, mort, mort.».
Aquí també el missatge és prou clar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.