El còlera «morbo» fa gran mortandat a Mallorca i principalment a Palma. Dissortadament, aquest estiu és de morts i malalts. Els assots de l'epidèmia eren més forts i cruels a finals del mes d'agost, a causa de les altes calors. Els hospitals eren plens d'apestats i dins cada casa, dins cada família, hi havia algun malalt.
No mancaren voluntaris per a la tasca d'atendre tants de ciutadans enllitats i a les portes de la mort.
I d'entre tota aquesta munió d'ànimes nobles que no tenien por del contagi, la premsa del moment destacava un ordre religiosa mallorquina molt singular: Les Agustines Germanes de l'Empar, que havia fundat mossèn Sebastià Gili, de qui hem parlat i parlarem en altres articles.
Així, en el «Diario de Palma» es llegia: «Hem de manifestar el nostre agraïment a les heroiques filles de Nostra Senyora de l'Empar, que multiplicant-se porten a la casa de l'abatut els serveis sanitaris i el consol de la religió. No les atura, en la seva missió apostòlica, la por de la mort ni les tràgiques escenes que han de veure i que només la caritat evangèlica fa suportables. Nosaltres les veim, seguit, seguit, a la capçalera del malalt, revestides amb una il.lusió i amb un somrís als llavis que només porten els àngels, i elles, amb sublim abnegació eixuguen les llàgrimes dels nostres germans i alleugeren els seus patiments. Ningú no pot ignorar la gran activitat que les filles de l'Empar han desplegat a la veu de tan lamentables succeïts i sempre en ales de la caritat cristiana...».
Aquesta dinàmica, infatigable, recollida pels periodistes, no fou ignorada tampoc per les autoritats i el poble, pràcticament exigí que tanta dedicació altruista fou reconeguda... Seguia dient la premsa: «Entre les persones que més glòria han reportat durant les tristes circumstàncies viscudes figuren sense disputa les germanes de la Caritat de Nostra Senyora de l'Empar i les de la Misericòrdia. Aquest és el moment que l'autèntic poble de Palma, agrat, demana a les primeres autoritats que donin en propietat a les Germanes tot el local de l'edifici de l'ex-convent de la Consolació, encara que només sigui a títol de recompensa pels nombrosos sacrificis que han fet durant el còlera». Quan una de les monges que més s'havien distingit en aquella tasca humanitària, Sor Tolentina, mor, els testimonis populars d'adhesió i homenatge són impressionants, doncs són moltes les persones que visiten el cadàver exposat en el petit oratori de l'Hospital. Sí, en aquell temps no era necessari sortir de Mallorca per trobar-se en el tercer món i aquelles monges eren l'ànima eficaç i desinteressada de Ciutat i la Part Forana, quan uns governs inoperants vivien de les rendes que dóna un seient oficial.
