Davant la situació «preocupant de retrocés de l’ús social del català a Mallorca», el grup de MÉS per Mallorca al Consell ha presentat una moció que es debatrà al ple d’aquesta setmana amb l’objectiu de recuperar la figura dels dinamitzadors lingüístics. La proposta també inclou l’impuls d’un pla estratègic de dinamització lingüística i la col·laboració activa amb ajuntaments, entitats, escoles i empreses. Segons el portaveu de MÉS al Consell, Jaume Alzamora, aquesta iniciativa és «una passa imprescindible per garantir la igualtat de drets lingüístics i per evitar que el català esdevingui una llengua residual en molts àmbits de la vida quotidiana».
Un diagnòstic clar: retrocés de l’ús del català
La moció parteix de les darreres dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears (EULIB), així com d’estudis sociolingüístics que apunten a una davallada significativa de l’ús habitual del català, especialment entre el jovent i en àmbits com l’oci, el comerç i les relacions interpersonals. MÉS considera que aquesta situació no és fruit de la inèrcia, sinó «conseqüència directa de la manca d’una política lingüística valenta, coherent i sostinguda».
Alzamora ha denunciat que «l’eliminació de la figura dels dinamitzadors lingüístics ha estat un dels exemples més clars d’aquest desmantellament progressiu de la política lingüística insular». Aquests professionals, segons MÉS, duien a terme una tasca fonamental de promoció ,sensibilització i suport lingüístic en contacte directe amb la ciutadania, entitats i institucions locals. Treballaven des del territori i adaptaven les accions a la realitat de cada municipi, fomentant la presència i prestigi social del català.
Un model de proximitat, eficient i necessari
Des de MÉS es reivindica el model de dinamització lingüística com una eina efectiva, propera i adaptable: «Parlam d’un recurs amb capacitat d’incidir directament en l’ús social del català, de fer feina colze a colze amb ajuntaments, escoles i associacions per garantir que la llengua pròpia de Mallorca tengui una presència real i activa arreu», ha afirmat Alzamora.
També ha assenyalat que la necessitat d’aquest tipus d’intervenció és encara més urgent en el context actual d’increment de població nouvinguda, amb perfils lingüístics i culturals diversos. «El català ha de ser una llengua d’acollida, d’inclusió i oportunitats. Perquè això sigui possible, calen accions concretes i professionals que en facin possible la implantació i normalització, no només declaracions institucionals buides», ha afegit el portaveu ecosobiranista.
Tres Acords concrets i una crida a la responsabilitat
La Moció registrada per MÉS conté tres acords concrets:
- Recuperar la figura dels dinamitzadors lingüístics dins l’estructura del Consell de Mallorca, amb els recursos necessaris per actuar arreu de l’illa.
- Desenvolupar un pla estratègic de dinamització lingüística,amb accions específiques per a diferents col·lectius (jovent,nouvinguts, empreses, etc.) i amb mecanismes d’avaluació periòdica.
- Fomenta rla col·laboració entre institucions, escoles, entitats i empreses per promoure conjuntament l’ús social del català com a eina de cohesió, igualtat i convivència.
Per a Alzamora, aquesta proposta no només cerca defensar la llengua catalana,sinó també «un projecte de societat més justa, més cohesionada i més plural. Apostar pel català és garantir que qualsevol persona que visqui a Mallorca tengui la possibilitat de fer seva la llengua pròpia del país i incorporar-la com a part del seu projecte vital» .Finalment, el portaveu de MÉS ha fet una crida al conjunt de forces polítiques del Consell perquè donin suport a aquesta moció: «Ara més que mai, hem de deixar de banda excuses i passar a l’acció. No podem quedar impassibles davant la pèrdua d’ús d’una llengua que és patrimoni de tots i eina de futur».
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ni caso al partido con menos escaños.