El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, planteja que la Constitució espanyola s’hauria de modificar perquè l’accés a l’habitatge tengui consideració de dret fonamental, la qual cosa obligaria l’Estat a garantir-lo. Ferrer va proposar estudiar aquesta proposta en el marc de la jornada 'Debates por el fin del sinhogarismo', organitzada aquesta setmana a Madrid per l’entitat 'Hogar sí', que treballa pels drets de les persones sense sostre.

El senador progressista va ser triat portaveu de la Mesa d’Habitatge, en la qual també va participar, entre d’altres, el director general d’Habitatge del Govern espanyol, Francisco Javier Martín Ramiro. Ferrer va defensar que s’hauria d’estudiar una reforma constitucional com una ferramenta per a donar una garantia real a la ciutadania. «El dret a un habitatge digne i adequat està reconegut a l’article 47 de la Constitució espanyola, però no com un dret fonamental. Aquesta diferència és clau, ja que situa el dret a l’habitatge en un nivell inferior de protecció respecte d’altres drets fonamentals com la llibertat d’expressió o el dret a la vida. Això no només limita la seva garantia efectiva, sinó que també redueix les eines legals i polítiques per fer-lo realitat», assenyala.

Per la seva banda, els representants d''Hogar sí' varen denunciar que en tot l’Estat hi ha ara mateix 37.000 persones sense llar. A més a més, un 13% de la població ha tengut problemes greus d’accés a l’habitatge, com la no renovació de contractes de lloguer, incapacitat per fer front a la hipoteca o pujades exagerades de preus. De fet, en 10 anys l’habitatge ha passat de ser el problema número 20 de la població al número 1.

En la Mesa tots els participants varen apostar per mesures de col·laboració públiques i privades. Per exemple, Ferrer va defensar que els hotels d’Eivissa i Formentera donin allotjament als seus treballadors, com s’havia fet històricament, una proposta que va rebre tot el suport.

També es va demanar que l’Administració pública tengui un funcionament més àgil i amb menys traves burocràtiques, garantint a les ONG i entitats les ajudes necessàries per a poder donar suport a les persones sense llar, reforçant la feina que puguin fer els ajuntaments.

Un altre assumpte que es va debatre va ser l’aplicació de la legislació catalana, que proporciona sòl a entitats sense ànim de lucre. Aquesta normativa va ser valorada molt positivament pels participants en la Mesa, així com d’altres iniciatives que s’apliquen en diferents territoris de l’Estat per fer front a la problemàtica de l’habitatge. En aquest sentit, varen apostar per traslladar les iniciatives que donen bon resultat a un territori a tot l’Estat.